'Gazpacho', gaspatxo
El gazpacho és gaspatxo. Glup-glup. Dins. Ha entrat a la panxa d’en Patufet: el Corpus de la cuina catalana. Digerit vol dir que el plat té tres dels criteris que demana l’Institut Català de la Cuina per formar part de les receptes d’aquest país: 1. Referències escrites des de fa més de cinquanta anys. 2. La recepta es fa en diferents llocs de Catalunya. 3. Les persones enquestades que la preparen asseguren que no tenen vincles familiars. Doncs molt bé. Glup-glup. O no. Hi ha a qui no els ha semblat bé. Que diuen que això és una “apropiación”. Una expressió de “colonialismo interno”. Explotació de nacionalisme líquid... La tomata pateix, i el vermell és de sang esclava.
El que corre per les venes de la no admesa transfusió és “Catalunya i Andalusia”. Sí, així es titula un article (del recull periodístic Els dies apocalíptics. Francesc Pujols en guerra) que escriu l’industrial de la tomata existencial Francesc Pujols quan s’ensorra tot, el 1938. Deixem-lo sucar: “Com s’explica, doncs, que essent la nostra Catalunya la que dona l’impuls polític a tot Espanya i que Andalusia estant inhibida, siguin els andalusos els que presideixin els moviments de la política espanyola engendrats a Catalunya? L’explicació és molt senzilla. Hi ha una llei de la història actual espanyola, que fa molts anys que dura. Que demostra que cada vegada que Catalunya no troba l’home que representa i encarna el moviment polític que ella creia i pateix, surt un andalús a representar-lo i encarnar-lo”. Aquí, les tomates suquen.
Pujols suca i suca des dels dies de les Corts de Cadis, quan els catalans Doctor Dou i Antoni de Capmany l’empelten de constitucionalisme català de 1714, però els acaba torejant el granadí Francisco Martínez de la Rosa. La collita és ufanosa: la Primera República, Figueres i Pi i Margall sucant a la catalana i Salmerón i Castelar rematant a l’andalusa). Els anys convulsos del pistolerisme i les revoltes socials on Catalunya no troba dictador i pam! Primo de Rivera de Jerez ocupa la vacant. Francesc Macià que ho sacseja tot per arribar a la República Catalana i el de Priego de Córdoba Niceto Alcalá Zamora serà el president de la República.... espanyola. I fins avui podríem continuar. Només cal que vostè lector vagi posant noms a la tomaquera híbrida.
El que ve a dir Pujols és que Catalunya planta la tomata política, la cuida, la cull i que qui la suca i la serveix al plat per ser menjada és Andalusia. Potser ara Catalunya es cobra el gazpacho. Ruqueria. Com la que diuen tots aquests que volen ocupar el buit existencial i neuronal que els suposa que el gaspatxo també sigui un plat català. Són ells. Els mateixos que creuen que ni cinquanta anys, ni cent, ni dos-cents són suficients perquè una persona vinguda a Catalunya sàpiga dir “hola" en català. Per a ells mai pots ser català. Els que creuen que aquí s’ha explotat els andalusos. Que tots són obrers i que tots els catalans són burgesos. Bons i dolents. Es mereixen que els fotin el cul com un tomàquet. Que se’ls quedi la cara més vermella que un tomàquet. Home ruc i tomata sense sal ni pel diable val. Podrits. No serveixen ni per fer gaspatxo, ni gazpacho.
