Gegants i nans

No tot és la investidura. De fons de tota la setmana, convivim amb l’horror pels bombardejos d’Israel sobre Gaza i els odis que es disparen a tot el món. I de reüll, la mateixa mirada de fa massa mesos al cel a veure si plou. Parlant d’odis, Aitana Bonmatí s'expressa en català quan rep la Pilota d’Or i l’exèrcit d’odiadors del català, que no piularien si parlés en anglès, surten automàticament de la caverna mental per blasmar-la. La catalanofòbia és constitutiva d’un tipus d’espanyol de pensament trinxeraire i agressivitat casernària.

D’una altra mena de patiment parla Paco Escribano a La terra i les cendres (Destino), que és un altre homenatge seu al Brasil i una altra pregària a Sant Pere Casaldàliga. Hi explica la diferència que capta entre Lula i Bolsonaro: Lula diu a la gent que entén els seus problemes i que se n’ocuparà; Bolsonaro els diu que entén els seus problemes i que s’ocuparà d’atacar els culpables. Aplicable a tots els Lulas i Bolsonaros de la política nacional i mundial.

Veig marxar Jaume Roures de l’edifici de Mediapro, entre l’aplaudiment de centenars d’excompanys que han baixat de totes les plantes per acomiadar-lo. Els promet una festa de comiat d'aquí uns dies i, després d’haver passat el matí desant trenta anys en caixes, travessa la Diagonal emocionat i sol. A la sala de juntes hi deixa estàtues d’Oscar i d’Emmy i tres dècades de negocis audiovisuals tancats entre queixalades dels taurons més grans del sector. Aquest gegant no és dels que van a la processó.

Commemorem el centenari del naixement de Victoria de los Ángeles. Va néixer a l’edifici de la Universitat de Barcelona, on el seu pare feia de bidell i on dècades més tard va rebre el doctorat honoris causa. Al paranimf, la Fundació que porta el seu nom ha organitzat un concert que repassa el repertori de la soprano. I la música torna a fer el miracle de fer desaparèixer els horrors.