Gestió i 'exemple' policial

Al llarg del temps, les legítimes reivindicacions sindicals de millora de les condicions laborals dels policies locals de Palma han aconseguit grans avanços econòmics, socials i distributius de l'horari de feina.

Record quan treballava un diumenge sí un no, freqüència que avui dia s'ha convertit –a moltes seccions– en tres de descans per cada un de feina.

Els distints equips de govern anaven fent aquestes concessions laborals –disminuir jornades de treball– en comptes d'apujar sous. Descans per doblers, fet que s'ha anat consolidant envers altres conceptes amb el denominador comú de 'dies lliures'.

L'estalvi econòmic inicial ha representat una disminució d'efectius, cada vegada més palesa, no només els caps de setmana, sinó a les nits i també al torn de dia.

Idò, ja hem arribat al bessó: per estalviar diners hem perdut jornades de feina, com que no hi ha personal hem d'anomenar hores extres, ergo continuam gastant doblers.

Sí que és veritat que pagar hores extres en principi pot parèixer rendible: s'obté un resultat directe sense inversió: no cal incrementar estocs [policies] i s'utilitza el material preexistent [vehicles, armes, dotacions...] Són jornades 'netes'.

La gestió amb hores extres ve a ser un bufet lliure patronal, on els aliments mai caduquen i trien el menú complet –que només paguen si es mengen–: aquí dos motoristes, allà tres cavalls, al costat quatre ciclistes... barra lliure, en definitiva.

La disposició de policies és immediata, la capacitat de despesa, molt elevada i, sobretot, àgil, sense una auditoria de qualitat garantida, ja que, si no el contempla el pressupost en curs, ho assumirà el proper sense problema.

Tot plegat ens situa davant un atractiu sistema de funcionament que pot arribar a ser molt eficaç maquillant a la vegada que molt poc eficient. Perquè quan té a veure amb gestió incompetent l’hem de pagar igual que si fos bona.

El risc és pagar una feina –ben feta o no– molt més del que val. Ho vaig començar a explicar a l'article publicat a aquest diari Penitents, policies i diners públics el proppassat cinc de maig.

El funcionament de les organitzacions policials basat en hores extraordinàries satisfà normalment tothom, tot i que sempre hi haurà enveges pel tipus de servei prestat: tres-cents euros es poden guanyar amb un servei, en dos, o en tres... –mateixa quantitat, diferent qualitat de l'esforç per aconseguir-la: anàlisi cost personal benefici econòmic. Així mateix, es pot donar un desequilibri en la diferent remuneració per idèntic treball quan el càlcul del preu de l'hora extra es fa d'acord amb el muntant del complement específic. Arribant la incoherència que, en un mateix servei, un subordinat pot arribar a guanyar més diners que el seu comandament.

En resum, en cas de perdre algú, seria el contribuent anònim, a qui, veient les xifres macroeconòmiques de qualsevol àmbit, li queda molt enfora entendre o qüestionar malbaratament d'aquest estil.

Una altra cosa serien els partits polítics –en general– quan estan a l'oposició, però no en saben o no en volen saber. A més, les opinions que solen escoltar –normalment acòlites– poden arribar a ser interessades, sigui per justificar incompetència organitzativa, visions personalistes o pel mateix guany que els pot arribar a representar.

Llavors una organització policial tindrà la consideració d'excel·lent, quan la justa compensació econòmica i social dels agents estigui vinculada i condicionada a un servei públic de qualitat que la ciutadania no només necessita, sinó que paga i té el dret que la seva policia li faciliti.

Arribat a aquest punt, hi ha perill que s'imposi el reiterat i avorrit sintagma: “falta personal”. I, això –ampliar plantilles– sí que és estructuralment costós. Per arribar a prendre aquesta decisió primer s'hauria d'auditar –externament– la gestió del personal actual, revisar les seves condicions laborals pel que fa a les jornades efectives de feina anuals i, després, verificar les funcions que es realitzen.

Si hi ha llocs de feina que a l'any tenen molts més dies lliures que treballats i el Cos desenvolupa feines que no li són del tot exigibles –estatals, vaja– caldria reajustar els objectius de l'organització, inclòs el seu sistema de gestió, abans que demanar més efectius i manllevar diners a veritables necessitats dels municipis.

En cas de no fer-se l'anàlisi anterior i aconseguir increments de plantilla, la retroalimentació del dèficit de gestió no s’acabarà mai, sortirà molt més car i no garantirà una resposta eficient.

Ho puc expressar gràficament: obtingut un increment de cent agents, i destinar-los al parc de la Mar, el farà el lloc més segur, potser fins i tot d’Europa, però Palma seguirà tan descuidada policialment com fins ara.

Addenda: Dissabte passat poc abans de les vuit del capvespre un vehicle policial del CNP circulava –una vegada més– a velocitat de persona per la zona de vianants del carrer de Sant Miquel de Palma sense anar d’urgència. Vull recordar que, a més de ser una infracció, una tècnica de patrullatge sense sentit, contamina i contribueix a la violència ambiental, incomodant les persones que hi passegen.

Probablement, no són conscients de la infracció, però convé que revisin la regulació bàsica, que trobaran als articles 67 i 68 del Reglament General de Circulació, que els faculta a fer-ho, només, quan prestin servei urgent fent ús dels senyals prioritaris, i aquesta pràctica no n’és el cas.

Potser encara que fos amb hores extres la Policia Local informés els seus companys i al temps ho tinguessin molt present ells mateixos –per tal d’evitar– aquesta infracció greu al RGC i a la vegada el seu improcedent exemple.

Jaume Pla Forteza és inspector de Policia Local jubilat