La gimcana burocràtica
Hi ha massa notícies que no importa quan les llegeixis. Per exemple, l’informe anual de la Síndica de Greuges. En el capítol del 2024, presentat aquest dimarts, la síndica Esther Giménez-Salinas conclou que l’administració “és com una gimcana burocràtica”, que els ciutadans han de presentar la mateixa documentació a diferents administracions perquè entre elles no es parlen, que el llenguatge no és clar perquè “algunes informacions de l’administració no les entenc ni jo”, i la meva favorita: els formularis de tramitació de determinades sol·licituds estan pensats més per facilitar la gestió interna dels processos que per simplificar la vida i l’exercici dels drets dels administrats.
No fa gaires dies, l’Empar Moliner explicava en aquesta pàgina la surrealista experiència d’haver d’enviar a l’administració un pressupost per a una feina que ella mateixa t’ha encarregat i per la qual ja t’ha dit quant et pagarà. Però esclar, si el sistema diu que cal adjuntar un pressupost, tu els hi has d’enviar tant sí com no.
La queixa sobre la burocràcia sempre és la mateixa, que és lenta i complicada, i això encara és més greu cada any que passa, perquè se suposa que la facilitat i la rapidesa de l’època digital haurien de venir a auxiliar-nos. No hi ha cap govern de la Generalitat que se n’hagi sortit, i això que l’autonomia ens donava una oportunitat d’or per començar de zero a fer les coses millor. El garantisme administratiu sembla la millor excusa per mantenir les distàncies amb els ciutadans. I en un moment en què la Generalitat pot ampliar les seves competències en assumptes tan importants com la hisenda, la mobilitat ferroviària o la immigració, caldria poder començar de nou i no caure en els vells vicis.
