El globus xinès i la teoria de la conspiració
Un globus xinès sobrevola el cel dels Estats Units i, després d’uns quants dies de navegació plàcida, el comandant en cap de l’exèrcit més poderós de la Terra ordena punxar-lo sobre el mar perquè ningú no prengui mal. Un míssil abat la pilota mirant de no fer miques l’aparell que duia penjat perquè, un cop recollit, els experts puguin escatir què dimonis estava espiant i, tant o més important, saber com van els xinesos de tecnologia.
El cas del globus xinès punxat pertany, de moment, a la carpeta d’incidents estranys. Amb la quantitat de satèl·lits que ens deuen estar sobrevolant, d’ones que penetren els murs de les nostres cases i de mòbils que ens envien anuncis de matalassos després d’haver-nos sentit parlar de les cervicals, un globus espia fent tombs pel cel del país espiat sembla el fracàs militar d’una altra època.
Sovint, però, la literatura ens ajuda a entendre on som. La notícia m’ha agafat acabant de llegir Kennedyana (Folch & Folch, 2022), l’obra pòstuma de Vicenç Pagès Jordà, un assaig intens i meticulosament documentat que connecta totes les peces de la dinastia Kennedy i el món que va deixar, amb epicentre a Dallas. El magnicidi està envoltat, seixanta anys després, de tots els elements que alimenten la teoria de la conspiració, una teoria que també trobem en la mort de Joan Pau I i en la de Lady Di, l’atemptat de les Torres Bessones i fins i tot l’aparició del virus del covid-19. Cada cop es fa més difícil entendre què està passant. Pagès afirma: “Que la nostra vida no és el que sembla sinó que forma part d’una estructura oculta s’ha convertit en un dels grans temes narratius del segle XXI”. El misteri del globus xinès s’afegeix a la llista.
