El gol com a neguit

BarcelonaL’estrena oficial del Barça, amb un 4-2 que no reflecteix prou l’autoritat exercida sobre la Reial Societat, va esvair la por a l’efecte immediat de la síndrome post-Messi. L’examen d'aquest dissabte a Bilbao ens aclarirà si diumenge vam presenciar una fogonada, producte del reaparegut escalf dels culers a la graderia del Camp Nou i de l’orgull dels futbolistes per no semblar abatuts en absència del 10, o bé si el Barça serà capaç de consolidar la seva catarsi.

Estic segur que, durant el curs, assistirem a moments de bonança en què ens semblarà –aquesta pel·lícula ja l’he vista– que el Barça és més rodó com a equip sense Messi, així com a escenaris en què tindrem la sensació angoixant que no hi ha manera de fer gol quan els rivals es tanquin. I aquest últim, com va admetre ahir, és el principal neguit de Koeman.

Tot i que el seu equip ve d’estrenar-se amb quatre gols, l’holandès ha demanat un davanter més. Però, atesa la situació econòmica, sap que s’ha de conformar amb dos atacants com Memphis i Griezmann –que no són golejadors purs–, amb la tenacitat de Braithwaite i amb el poc que queda d’un Agüero disminuït per les lesions. I, sobretot, resar perquè l’any d’inactivitat no hagi atrofiat la relació privilegiada d’Ansu amb la porteria.

Per tot plegat, Koeman afirma que espera repartir els gols que ja no li aportarà Messi entre la resta de futbolistes i, en una prova evident de desesperació, va assenyalar Coutinho com a exemple. No obstant això, una mirada estadística ens ensenya una alternativa més realista. Les dues últimes temporades encara amb Messi, el Barça va marcar vora trenta gols menys per Lliga dels que marcava en l’esplendor del trident amb Suárez i Neymar, de manera que el que ja no es pot permetre és encaixar gairebé un gol per partit, com li ha passat en les tres últimes temporades, amb el resultat d’un sol títol de Lliga. En canvi, l’Atlètic de Madrid va ser capaç de guanyar l’última marcant només 67 gols, divuit menys que el Barça, aferrat a l’eficàcia defensiva.

Davant la Real, el Barça va estar compromès col·lectivament en tasques defensives, atrevit a l’hora d’avançar la línia de pressió –matrícula d’honor per a Èric– després d’anys sense proposar-s’ho, i concentrat en les situacions d’emergència. Però, a la mínima que va afluixar un xic el rigor, es va trobar amb dos gols a la xarxa de Neto. Sé que no és marca de la casa, però, ara mateix, la recepta no pot ser que deu coutinhos sumin els gols de Messi, sinó que no calgui fer quatre gols per guanyar els partits.