El govern dels tirans digitals
El símptoma i l’epidèmia. Just quatre anys després de l’assalt inèdit al Capitoli per part dels embogits seguidors del president vençut, avui sabem que Trump era només el símptoma i Elon Musk el propagador d’una epidèmia anomenada populisme reaccionari, de clars tints supremacistes i patriarcals.
Poques setmanes abans del seu retorn a la Casa Blanca, el país afronta la més gran de les paradoxes: confiar el govern als nous tirans del segle XXI, els ingovernables milionaris de l’economia digital. Fins ara, Musk era simplement la figura dominadora del panorama econòmic actual, una combinació de mà de ferro i formes disruptives que li permetia desbancar els tradicionals milionaris dels últims vint anys (Gates, Slim, Ortega, Arnault, etc.) com l’home més ric del món. Avui sabem que Musk, el gran tirà del digitalisme, és capaç de tombar els pressupostos d’un país de més de 300 milions de ciutadans i d’intercedir políticament en les principals potències europees (Regne Unit, Alemanya i Itàlia, entre d’altres).
El focus ja no són l’Amèrica Llatina o l’Àsia. La gran batalla d’aquests tecnotirans és a Europa, però la reacció virulenta contra les velles idees continentals no és nova. En l’àmbit del pensament s’albira des de l’aïllat Regne Unit una nova ideologia que combat els ideals de la vella Il·lustració europea –francesa i germànica–. Darrere del Dark Enlightenment (Il·lustració fosca) hi ha Nick Land, un filòsof britànic descrit com el padrí de l’acceleracionisme i de l’antihumanisme. No és casual que sigui des del Regne Unit que la tecnologia posthumanista hagi arribat a les universitats: fins a l’abril del 2024 el Future of Humanity Institute (Institut sobre el futur de la humanitat) operava des de la prestigiosa Universitat d’Oxford, amb radicals apòstates de la intel·ligència humana com Nick Bostrom al capdavant i amb finançadors milionaris com Musk.
La màfia PayPal. Tampoc no sembla casual que el més sinistre dels personatges de l’auca dels ingovernables tingui origen teutó: Peter Thiel, nord-americà de destí, va néixer a Frankfurt del Main, Alemanya, terra del protestantisme més estricte. Estudiant de filosofia i dret a la Universitat de Stanford, aviat es dedicaria a les inversions de capital risc i d’allà en sorgiria Paypal, el gran pelotazo dels nous oligarques tecnològics, com el soci Musk. Companyia fundada el 2002, va ser venuda a eBay el mateix any per la minsa xifra de 500 milions de dòlars. Des de llavors, la missió de Thiel és clara: donar suport a causes llibertàries conservadores de tota mena, abanderant la missió de fer incompatibles la llibertat i la democràcia. La seva ombra és inabastable, per això els antics visionaris de Silicon Valley el denominen el “Don Màfia de PayPal”. La muntanya californiana és la mateixa, però no l’esperit dels temps.
Thiel i Musk no viatgen sols. Els acompanyen diverses figures, tots ells homes relativament joves, exercint un nou poder masculí sense contemplacions, formats a les millors universitats ianquis, triomfadors als mercats de la tecnologia de les dues costes estatunidenques i ciutadans del món global –de l’Índia al Regne Unit, d’Austràlia a personatges d’orígens alemanys–. No tenen cap altra ideologia que l’anarcocapitalisme extrem, que no concep la noció de bé comú i que busca l’enriquiment individual a tot preu. Com titulava fa uns dies el New York Times, “Silicon Valley enfila cap a Washington”. Molts d’ells són només residents i mercaders als Estats Units, a l’assalt al major monstre imperial que és la locomotora econòmica nord-americana. La seva recepta és clara: un determinisme individualista que perverteix el liberalisme clàssic afirmant que tothom és lliure de fer el que vulgui, però no tothom està capacitat per fer-ho. De fons, les arrels d’un vell supremacisme continental.
L’energia amb què aquest reduït col·lectiu d’homes de negocis conquista la més complexa xarxa de poders del món –Washington DC– té una raó sociològica, no econòmica. El nou tirà de l’era digital és un tirà de tots, fruit de la visibilitat sense límits i immediata que atorguen les xarxes socials. Per això viu a X. S’oposa a les dues versions del tirà del segle XX: la tirania politicomilitar, que exercia el poder amb violència i imposava règims d’excepció en nom de la dictadura, i la tirania de ningú –recollint l’expressió de Hannah Arendt– de les burocràcies impersonals amb què els estats s’han convertit en l’enemic antipàtic del poble. En reacció a aquests dos models del segle XX, el nostre tirà opera en nom de la llibertat, no pas de la democràcia. El nou tirà no vol governar ni per al poble ni en nom del poble. Només pretén governar en nom de l’individu, però exercint un despotisme reaccionari, tecnodeterminista i demofòbic.
Governar contra l'estat. Així Trump no té manies a l'hora de delegar les decisions clau del seu govern al sector tecnològic, un món que flirteja amb les finances més obscures de la criptomoneda i del capital risc amb noms com la companyia Andreessen Horowitz i figures com David Sacks o Sriram Krishnan, amic de Musk i presentador d'un pòdcast de tecnologia molt seguit a les xarxes, cridats tots dos a dirigir les polítiques d’intel·ligència artificial i criptomonedes a la Casa Blanca.
Si bé Silicon Valley ha sigut sempre una república independent, com recordava Manuel Castells recentment, els gurús tecnoutopistes de les primeres dècades de la revolució tecnològica (anys 60-70) es van mantenir allunyats de la política per la “seva ideologia llibertària”, tot i que ja es covava llavors un “menyspreu a l’àmbit públic com a parasitari dels creadors a qui limitava la creativitat”. Avui aquell esperit àcrata reviu amb el nou vestit del tecno-determinisme.
Benvinguts a l’inici d’un nou règim global, que redueix les nostres vides a un mercat algorítmic ple de mentides. És a les nostres mans aturar la servitud amb què coquetegem amb l’economia digital des de primera hora del matí fins a última hora de la nit.
