El Govern dona permís als docents per ser lliures

“El govern creu en la llibertat de tothom, també en la de manifestar-se i constituir-se en forma d’assemblea o el que s’estimi convenient”. Aquesta va ser una de les declaracions del vicepresident del Govern, Antoni Costa, sobre la reunió que va servir per reactivar la feina de l’Assemblea de Docents. Estam arreglats amb dirigents polítics que verbalitzen unes idees democràtiques tan bàsiques i tan assumides per la societat. De fet, encara que el Govern no cregués en “la llibertat de manifestar-se i constituir-se en assemblea” ho faríem igualment, en cas que ho trobàssim necessari. De manera lliure, és clar.

Costa va comparèixer divendres i, quan se li va demanar per l’Assemblea, va fer servir una dotzena de vegades la paraula ‘llibertat’ en la seva resposta. Tota una demostració d’ayusisme per part del Govern. De fet, crec que, de tant fer servir aquesta paraula, està provocant que fins i tot dubtem del seu significat.

“No sabem exactament per què s’està en contra que determinats centres educatius lliurement, i si així ho acorda el seu claustre, vulguin implantar aquest projecte de llibertat lingüística”, va dir pel que fa a la segregació lingüística. Idò, si seguim l’ideari llibertari ayusista, la resposta és més que clara: els docents han decidit lliurement –repetesc: lliurement– estar en contra que determinats centres lliurement vulguin implantar aquest projecte de llibertat lingüística. O és que el Govern no creu que els ciutadans siguem lliures per estar en contra de la llibertat dels altres? Això seria una feblesa de la seva fe en la llibertat, sincerament. És el que té una fe lliure, que pot lliurement intensificar-se o defallir en l’intent.

Més enllà dels discursos buits amb els quals es vulgui manipular el pensament col·lectiu, l’Assemblea de Docents va deixar ben clar que és hora d’anar per feines, i que hi ha molts motius per reactivar-se, a més de la defensa del català. Ningú de l’Executiu ha argumentat amb solvència intel·lectual en contra d’aquesta decisió. Ni les explicacions del conseller d’Educació, Antoni Vera, ni els embuts del vicepresident no són convincents, mentre que els professionals de l’educació han demostrat que conserven una bona capacitat organitzativa, que varen haver de desenvolupar en temps ben foscos del passat recent d’aquesta terra.

També ho intenten perquè oblidem que volen segregar els alumnes per llengua. “Si no s’ha fet la més mínima modificació de la normativa, ni es farà, llavors el pla de llibertat lingüística no deu ser la segregació”, va dir Costa. Com si per segregar s’haguessin de canviar les lleis i no n’hi hagués prou amb fer un pla pilot, amb la promesa de donar més recursos als centres que ho facin. Lliurament, és clar.