Un govern mundial?

L'últim trimestre del 2024 es va celebrar a Nova York la cimera anual de l'ONU dedicada a reflexionar sobre els reptes de futur i a intentar generar nous consensos mundials entre els estats que governen el planeta. El resultat de la cimera va ser l’aprovació d’un document amb 56 propostes, una moció per un Pacte Digital Global i una Declaració sobre la importància de les generacions futures. Entre les 56 propostes, n’hi ha 19 que des de diversos angles miren d’enfortir l’ordre de governança mundial existent, començant per canvis profunds a les mateixes Nacions Unides. Com sol ser habitual en documents d’aquest tipus, l'ONU demostra ser conscient de bona part dels problemes i de les seves pròpies febleses, i el text està farcit de bones intencions. No obstant, més enllà de la bona fe, i que moltes de les propostes es queden més aviat curtes, els avenços tangibles esperables són encara més escassos. I això que la percepció àmpliament compartida és que no tenim més remei que posar fil a l’agulla i que se’ns acaba el temps per fer-ho. 

 Són moltíssims i fonamentals els reptes globals que afrontem la humanitat sencera. Molts d’aquests reptes requereixen una acció coordinada dels estats, les organitzacions internacionals i els ciutadans per poder trobar una solució efectiva. Des de la crisi climàtica i la lluita contra les pandèmies, fins a la regulació de la IA o dels mercats financers, passant per la seguretat nuclear, la protecció dels ecosistemes i la lluita contra l’extinció massiva de les espècies, la protecció de les generacions futures, l’harmonització fiscal global i la lluita contra els paradisos fiscals, o els objectius clàssics del manteniment de la pau, la lluita contra la pobresa i les desigualtats socioeconòmiques globals, o la resta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que l’Agenda 2030 de la mateixa ONU va establir com a prioritats planetàries l’any 2015. 

El cert és que l’actual sistema de governança mundial, inclosos el sistema de Nacions Unides i l’acció coordinada dels estats, està demostrant, fracàs rere fracàs, la seva incapacitat per oferir solucions efectives per a tots i cadascun d’aquests reptes. Les causes són diverses, entre elles la manca de pressupost i competències reguladores clares de les organitzacions internacionals, així com l'excessiva dependència del veto dels estats i el fet que aquests han quedat ancorats en una visió miòpica dels seus propis interessos, una que esborra la importància del bé comú global o l’interès general compartit i prioritza els interessos econòmics i polítics particulars i de curt termini de cada estat o fins i tot de cada govern. Tal com assenyala el document de l'ONU, necessitem un sistema de governança mundial molt més fort i efectiu, un objectiu que no és gens fàcil d’assolir. Ara bé, abans de delegar alegrement competències en les organitzacions internacionals i dotar-les del poder i els recursos econòmics que requereixen, també ens hem d’assegurar que el sistema de governança global resultant sigui no només efectiu, sinó també legítim, és a dir, que sigui mínimament democràtic. 

És possible i desitjable l’objectiu de construir una democràcia global? Fa més de 30 anys que un conjunt d’experts en l’àmbit internacional –jo entre ells– defensen que sí, i que presenten propostes concretes sobre com assolir-ho gradualment, tot i les evidents dificultats pràctiques. Però ens estem acostant realment a la democràcia global? Aquí són molts els escèptics. Molts creuen que es tracta d’un objectiu noble però molt improbable, i que tot sembla indicar que estem cada cop més lluny d’aconseguir-lo. Sovint s’ha donat per pressuposat, tot i que no hi havia evidència empírica sòlida, que no hi havia voluntat d’anar més enllà, ni interès genuí en construir un govern mundial, ni per part dels estats ni per part dels ciutadans. 

No obstant, acaba de publicar-se un important estudi que ens podria donar als demòcrates globals un alè d’esperança. Es tracta d’un treball de Farsan Ghassim i Markus Pauli publicat a l’International Studies Quarterly, que intenta mesurar el grau de suport entre la població mundial a la creació d’un govern mundial. Per això s’ha realitzat una macroenquesta a 42.000 persones de 17 països diferents de tots els continents –que representen el 54% de la població mundial–. Els resultats són clars: el 48% dels enquestats estaria a favor de la creació d’un govern mundial si no s’especifica res més; però el percentatge de suport puja al 68% si s’especifica que aquest govern seria democràtic, i, encara més, al 71% si s’afegeix que a més de democràtic tindrà competències limitades per lluitar, per exemple, contra les pandèmies. 

Ens caldran, com sempre, més estudis i dades abans de ratificar aquests resultats. Però si l’obstacle principal a una democràcia global era la manca de voluntat de la gent, no sembla que aquest sigui ja un problema. Com sol passar, la ciutadania és molt més madura del que acostumem a pensar. I potser la democràcia global, tan necessària com difícil, estigui més a prop del que semblava.