Governs assassins

Convé començar a xerrar clar. Mentre els governs locals, autonòmics, estatals, europeus continuïn negant amb la seva inacció la crisi climàtica i facin retalls pressupostaris ideològics i lleis i normes per facilitar encara més el desastre, ens estaran abocant a la mort. Així de clar. La mort de molts, no d’alguns, que són els interessos dels quals ells defensen. Qui hi guanya amb un decret llei que amb l’excusa de la simplificació administrativa permet construir en zones de risc? Inundables, d’incendis, d’esllavissades… justament els riscos amb més tendència a incrementar-se amb el caos climàtic en què hem convertit el món.

Qui hi guanya amb la legalització indiscriminada de cases en sòl rústic, moltes situades en zones inundables, de cases que s’han fet sense projecte tècnic i sense complir els mínims que certifiquen, no ja l’habitabilitat d’aquestes cases, sinó la seguretat de les estructures i els materials? Fa uns anys es varen negar un conjunt de construccions il·legals a la Casa Blanca, ubicades en zona inundable, i passarà més. I ara seran legals, però no segures, perquè en el moment en què es varen construir no complien cap normativa ni urbanística, ni territorial, ni tècnica que garanteixi ara, amb una meteorologia cada cop més adversa, absolutament res.

Aquests dies, i coincidint amb del desastre de la DANA a València, sortia una columna d’Ecologistes en Acció del País Valencià que denunciava els canvis legislatius impulsats pel govern del Partit Popular allà i assenyalaven els perills de la seva nova Llei de costes i el seu projecte de Llei de simplificació administrativa. Us sona? Què passa? Que es copien les administracions PP-Vox amb les magnífiques idees de polítiques suïcides? Aquí, a les Illes Balears, el PP ja ha impulsat també una llei que eufemísticament han anomenat “Llei d’ordenació i gestió integral del litoral” i que no és més que una llei amb la pretensió d’intentar afavorir il·legalitats i consolidar drets especulatius i de lucre al litoral. Una llei que en cap moment apunta a la necessitat/responsabilitat d’abordar la crisi climàtica i la urgent adaptació de tota la nostra línia de costa als fenòmens meteorològics adversos que tendeixen a augmentar quantitativament i en intensitat, increment del nivell de la mar, etc. A València escurcen els metres des de la costa a partir de la qual es podrà construir. Tal com resa l’article, “els aspectes més impactants de la norma són la possibilitat de poder construir habitatges a 500 metres de la línia costanera, reduint a la meitat la protecció de la legislació anterior (el Pativel), i hotels a 200 metres d’eixa línia”. Veurem si aquí s’atreveixen a tant quan la llei estigui en tramitació parlamentària. A veure fins a on arriben els negacionistes suïcides que ocupen les nostres institucions insulars.

Per altra banda, a València han impulsat també un decret llei de ‘simplificació administrativa’ en el qual es troben modificacions que afecten l’ordenació del territori, la prevenció de riscos d’inundació i la prevenció i control ambiental d’activitats, entre altres. En aquest cas, aquí a Mallorca, na Marga Prohens encara s’ha lluït més: una amnistia de construccions i usos il·legals en sòl rústic que és l’operació especulativa més gran de la democràcia d’aquesta comunitat autònoma, la possibilitat de construir en zones de risc –amb possibilitat de dedicar-la al negoci immobiliari especulatiu o al lloguer turístic– l’eliminació de la Comissió Balear de Medi Ambient, l’anul·lació de la llei de benestar de les generacions presents i futures... Encara més, aquí Marga Prohens, en un exercici de creure’s Déu, ho va fer per decret-llei i, per tant, ara mateix el seu indult ja és vigent a l’espera de la tramitació i validació com a projecte de llei que és probable que, via les esmenes “il·lustrades” de Vox, acabi empitjorant encara més la situació, ja de per si, nefasta.

I a propòsit d’això, en Pedro Sánchez –malgrat la petició fonamentada feta pel GOB i recolzada pel seu propi partit aquí i pels altres grups polítics ara a l’oposició– va decidir a l’agost no interposar un recurs d’inconstitucionalitat directament, fet que hauria, almenys, suspès immediatament els efectes de les polítiques de qui juga a ser Déu i passa els interessos d’alguns per sobre de la vida de molts. Tots plegats ens aboquen a morts evitables que tard o d’hora acabaran lamentant. Però el condol a les víctimes i els dies de dol oficials no seran suficients. Cal un gir i que hagin d’assumir responsabilitats més enllà de destitucions polítiques. Responsabilitats penals. Us sembla exagerat? A mi no, gens. I algun dia, no molt llunyà, passarà.