Gràcies, Guillem

A tots els amics tenim motius per donar-los les gràcies. Jo, a Guillem Frontera, en tenc infinits de motius per estar-li agraïda. La intel·ligència, l’humor, el mestratge, la mà estesa, una guia en el camí, les paraules precioses, l’observació única, l’observació petita, l’observació a l’engròs, la memòria, la confiança, la gamberrada, la música, l’estimació. Però Guillem Frontera, com poques persones, mereix sobretot un immens agraïment col·lectiu: per pensar el país, per defensar-ne la cultura i la llengua, per transmetre cultura, per la reivindicació sense complexos, per una consciència social ben entesa i també i especialment per una obra que ens retrata i que ens fa demanar-nos què feim, què estam fent. Perquè el compromís de Guillem Frontera amb el país i amb el món, a més de ser-hi a tots i cadascun dels seus articles, hi és de manera molt poderosa al conjunt de la seva obra literària. De fet, una diria que no només la va posar al servei d’explicar una societat i un temps, sinó de fer d’aquesta observació una advertència. Amb aquella manera de fer dels clàssics, que sempre deixen pòsit i, sovint més tard que prest, acaben per ser revolucionaris.

Mor Guillem Frontera, un dels grans de la literatura catalana