Gràcies a l'independentisme
Anys enrere vaig ser afectat de seguir l'actualitat i llegir qualsevol intervenció política del moment. Podríem dir que no és que em soni, és que conec, com molts de vostès, la trajectòria de molts individus que han afectat el dia a dia de les nostres vides o la dels nostres grans. Alguns d'ells juguen unes cartes que saben marcades per la ignorància dels més joves que no porten en la memòria l'evolució, o la involució, d'aquests personatges. Així no és d'estranyar la línia anticonstitucional de molts polítics de la dreta i de la ultradreta, però encara ho és menys de l'òrbita socialista. L'evolució dels anomenats barons, que en termes democràtics europeus no arribarien a porquerets de la pallissa. L'expresident González no és d'estranyar que critiqui i amenaci amb l'apocalipsi qualsevol intent de renovació a l'esquerra espanyola i el seu pútrid femer. És totalment lògic, la seva perpètua impunitat està en joc. A més, una línia nova, Errejón, Carmena, Sánchez..., que demostri un mínim respecte cap a Catalunya els produeix vertigen.
Aquest Procés Català, per a servidor poc encertat en el moment i en la forma, ha desemmascarat o fet sortir de l'armari no pocs feixistes reciclats i un bon grapat de presumptes demòcrates que estan totalment dins l'anticonstitucionalisme més autèntic.
Els judicis que es posen en marxa a finals d'aquesta setmana són un punt d'inflexió en l'agenda i en l'esdevenir del futur no només de les persones que en són afectades, també del conjunt d'una ciutadania que potser hauria de tenir en compte qui seu en la part acusadora, repassar el principi de Montesquieu si és que no l´han estudiat i, sobretot, no perdre de vista que personatges com Alfonso Guerra puguin incitar a l'odi tot vulnerant la Constitució Espanyola, marginant i assenyalant amb el dit persones per ideologia, per cultura, per llengua o per nacionalitat, aquesta darrera recollida i reconeguda en la mateixa Carta Magna. En aquest context algú podrà creure, en un futur, en la independència judicial quan es consumi la infàmia?
Quin valor té la Constitució Espanyola quan un munt de fems polític la fa servir contra una comunitat humana i cultural diferent a la seva? Algú creu a Espanya que en comptes de fer-ne complir cada article a tothom per igual imposarà un franquisme disfressat de no sé què? De veritat creuen que poden fer passar pel tub tantes persones impunement? Fins quan?
Gràcies a l'independentisme, ben puntuals, surten de l'armari un rere l'altre. Era necessari tant de patiment en tantes famílies? Personalment, en tenc moltíssims dubtes, i amb vista al futur molts més, però honestament i sincera els dono les gràcies.
