Gràcies pel gest de caritat, senyor Estat

Els ulls dels periodistes i de tot diputat, sigui d’on sigui i del color que sigui, tornen boiets cercant la inversió territorialitzada de l’Estat el dia que el o la titular d’Hisenda presenta els pressupostos generals de l’Estat al Congrés dels Diputats. Malgrat que el projecte de llei s’aprova en el Consell de Ministres, fins que no es presenten al Congrés dels Diputats i fins que no se n’han presentat les línies mestres en roda de premsa, no es coneix aquest quadre per comunitats que, cada any, és més mal de trobar.

Governi qui governi, aquí o allà, les Illes mai en surten ben parades –com tampoc ho fa pel sistema de finançament autonòmic–, es miri com es miri i maldament ens posem unes bones ulleres d’augment. 

En els pressupostos de l’any que ve a la fi hi haurà una partida per compensar tot allò que no hi ha en això que es diu inversió territorialitzada, aquesta injecció de doblers que històricament ha arribat a altres comunitats i no a les Balears. Ara, vists els números, és mal de fer creure que enguany el factor d’insularitat del REB no arribi pel fet que el Constitucional ha admès a tràmit el recurs del Parlament per l’incompliment dels PGE del 2021. La versió de la insistència de Francina Armengol semblava bona (la ministra d’Hisenda troba insaciables els illencs). No hi ha cap dubte que el Govern pitja tant com pot l’Estat, però aquest, per dir-ho finament, passa olímpicament de les Balears. Clar que el tant per cent de les ajudes a les empreses i els ERTO són espectaculars. Res més faltaria! Cap altra comunitat s’ha vist tan ferida, econòmicament parlant, per la pandèmia com les Illes. Ara, vendre que són uns bons PGE per a les Balears no cola: som els tercers per la coa en inversió territorialitzada. El REB ens toca per llei; si no hi creien, que no l’haguessin aprovat. I si miram la lletra petita d’aquest capítol, el 81% va a inversions a ports i aeroports, competències de l’Estat. Si hi hagués una partida per a la cogestió, per anar a mitges en els ingressos, meravellós, però tot s’ho tornen a quedar. És mal de fer donar les gràcies a l’Estat quan es miren amb lupa els pressupostos.