Graduats STEM: un riu d’oportunitats
El professor Mas-Colell va publicar fa unes setmanes dos articles en un que va titular "Graduats STEM: un coll d’ampolla?" Al primer, assenyala que cal ajudar Ucraïna, qüestió sobre la qual no puc més que mostrar el meu acord. Al segon, comenta un dels problemes de l’economia catalana. Catalunya és un dels pols d’innovació més actius d'Europa, on multinacionals de primer nivell estan instal·lant hubs d’innovació apreciant-ne la combinació de talent, condicions de vida i salari. Algunes d’aquestes empreses s’han adreçat a les universitats, i a la UPC en particular, exposant unes necessitats de graduats que excedeixen les possibilitats actuals del sistema universitari català. I això, efectivament, pot ser un coll d’ampolla per a l’economia.
Identificat el problema, la qüestió és com afrontar-lo. El professor Mas-Colell proposa acostar el cost de la matrícula universitària al cost real i establir un sistema de préstecs per a l’estudiantat amb menys recursos, model dominant als països anglosaxons. Tanmateix, també reconeix que aquest no és el model dominant a Europa.
Abans de proposar una altra solució, cal explicar la situació del sistema universitari públic català. L’any 2011, com a conseqüència de la crisi financera, els pressupostos de recerca van moderar molt el seu creixement i els d’universitats van patir una retallada propera al 15%, i es va aconseguir així la congelació de la suma. La primera conseqüència d’aquesta retallada va ser que l'oferta de places a les universitats públiques es va congelar, i així segueix. La segona, que, durant 10 anys, no s’han renovat les plantilles i ara la mitjana d’edat del professorat universitari és de 56 anys. La tercera, que la salut del sistema català de recerca és molt millor que la de les nostres universitats. I la quarta, que, avui dia, la inversió pública en universitats a Catalunya, per habitant, és un 30% inferior a la d’Andalusia, per exemple. Amb això vull dir que només que les universitats haguéssim recuperat els nivells de finançament del 2010, l’oferta de places STEM seria més alta i el problema de la manca de titulats seria menys important.
Però anem al model. El que proposa el professor Mas-Colell està plenament implementat als EUA i està en crisi. Els titulats universitaris nord-americans acumulen un deute de proporcions històriques i l'administració Biden està, ara mateix, analitzant quines polítiques cal establir per evitar que l’anomenada bombolla dels préstecs esclati.
Afortunadament, hi ha alternatives. A la majoria dels països europeus avançats i altament competitius, els estudis universitaris són finançats, principalment, amb fons públics. Alguns països –Noruega, per exemple– aconsegueixen recuperar part de la inversió fent que els graduats treballin un període per a l’administració, un cop acabats els seus estudis. Així, aconsegueixen donar serveis públics a les zones polars, on hi ha menys interès per assentar-se. Però aquest és un cas excepcional. França, Alemanya, els Països Baixos i Suècia tenen costos de matrícula inferiors als que tenim a Catalunya per a tot l’estudiantat de la UE sense excepció. Ho veuen com el que és: una inversió de futur.
El passat 18 de gener, la Comissió Europea va publicar el document Estratègia europea per a les universitats, on planteja importants inversions al sistema universitari que defineix com la millor mostra de l'European way of life. El sistema universitari europeu tendeix cap a una estratègia inclusiva i reforçarà, en la meva opinió, l’aposta de considerar la inversió en universitats una inversió en futur.
Personalment, opino que, pel que fa al sistema universitari, Catalunya té quatre reptes crucials. Primer, recuperar el finançament de les universitats públiques tan ràpidament com sigui possible, convergint als nivells de finançament europeus, per procedir a l’imprescindible relleu generacional del seu professorat i ampliar l’oferta de places. Segon, atreure talent femení als estudis STEM, per eliminar el biaix de gènere en el desenvolupament tecnològic. Tercer, establir un sistema just i realista de beques per a estudiantat d’entorns socials desfavorits, que avui ni tan sols es planteja seguir estudis universitaris. I quart, treballar en la millora del sistema universitat - formació professional - empresa - innovació, que és l'autèntica clau d’un sistema productiu potent, innovador i generador de riquesa.
Agraeixo al professor Mas-Colell que obri un debat urgent i necessari. Sobre la qüestió del finançament universitari m’atreveixo a recordar unes paraules de Winston Churchill: “Per molt bonica que sigui l’estratègia, ocasionalment s’ha de mirar els resultats”.
