El gran deixondiment: com sa Pobla ha recuperat la festa popular de Sant Antoni

El 16 de gener del 2012, el Moviment per la Llengua, l’OCB i molts de joves i no tan joves vàrem cantar gloses a l’aleshores president, José Ramón Bauzá, per retreure-li la seva mala política lingüística i educativa. Aquest fet va donar un impuls als esforços cívics i polítics contra aquell govern del PP, però també va revolucionar la idea que des de feia més de quinze anys existia sobre les festes de Sant Antoni de sa Pobla. De cop i volta, el protagonista de la Nit Bruixa era el poble: ni les autoritats, ni el sant, ni el dimoni, ni els caparrots, ni tan sols l’espectacle piromusical. El poble.

Fins no fa gaire, i especialment d’ençà de la introducció de l’espectacle piromusical l’any 1998, la festa de Sant Antoni era una festa que es mirava: s’acompanyaven els dimonis, es veia ballar els caparrots, es contemplava el piromusical. La glosa, un element tradicional però també participatiu, retrocedia i traslladava el seu epicentre a la comarca de Llevant. Els coets, en aquest sentit, contribuïen decididament a la massificació i a desplaçar o aïllar el cant improvisat en favor d’altres tipus de bauxa. Els trets més populars i participatius de la festa que s’han deixondit i impulsat des de llavors estaven encara en una fase incipient o minoritària i els poblers patíem d’un cert derrotisme respecte de la nostra pròpia festa.

Aquell 2012, el memorial de l’Obreria a Antoni Socies Teuler complia només la segona edició i encara no era vist com la gran festa del caliu i la glosada popular que és ara. A la plaça i als foguerons s’hi cantava alguna glosa, però eren els majors qui duien el pes de la sonada. La major part de la resta del programa de festes eren conferències, exposicions i actes litúrgics, tot i que existien diversos tallers i les incombustibles ballada popular i cursa Sa Llego.

Actualment, la festa de Sant Antoni és una festa que es mira, però que també es fa: el 7 de gener, el dia de la prohomenia i el memorial a en Teuler, bat cada any rècords de participació amb la intervenció de glosadors de tot Mallorca i de més i més poblers, molts d’ells joves, que almanco aquests dies s’animen a improvisar. Abans d’això, el sus de la festa el marca una polèmica però interessant cercavila que contribueix, amb tota la mitologia antoniana, a omplir l’església per a l’elecció del clamater i els dimonis. Després tenim la benvinguda al clamater, el divendres abans de la Nit Bruixa, que és una altra cercavila fins a cal clamater d’aquell any i en la qual no hi falten les gloses i la música, gràcies a la dinamització que aporten l’Escola de Ximbomba, els Xerebiols i un munt de persones que desinteressadament impulsen aquesta festa. Tot seguit venen Sa Llego i el correfoc, el dissabte, que sempre és nit de festa grossa. Tots aquests actes requereixen la participació de la gent: que assisteix el lloc, que canta, que acompanya les comitives, que improvisa… Que, fins i tot, veu i sent com Sant Antoni evoluciona.

Dia 16 encara tenim les  completes, el ball dels caparrots i el piromusical, però també altres activitats participatives noves o renovades. El clam de Sant Antoni, que es fa acabat l’ofici, té cada vegada més rellevància per la importància que ha rebut l’elecció del clamater durant la prohomenia i pel fet que l’Obreria, ja fa uns anys, s’obrís a rebre propostes de candidats. L’elecció d’Antoni Gost Curro d’enguany, rebuda amb cartells i més popular que mai, demostra que aquesta obertura és real, útil i que agrada. Com veis, cada petit gest compta. 

Passat el piromusical –en el qual, per cert, s’ha aconseguit introduir una cantada col·lectiva de gloses– era, fa uns anys, el moment del gran buit: la gent partia a sopar i molta no tornava a la plaça i, si ho feia, era per glosar enredats de freds i incòmodes per la remor dels bars, que posen música de tot tipus i que també s’omplen. Per això el col·lectiu majoritàriament jove de Sa Negreta hem tengut la gran sort de comptar amb la col·laboració de molta gent a l’hora d’impulsat el fogueró i glosada popular, que, amb tot l’esforç que suposa, dona un espai i una escalfor –tant humana com del caliu– idonis per fer comunitat, participar i glosar lluny del renou de la festa més comercial i menys santantoniera. A Sa Negreta hem atret molts de poblers i forans que es trobaven orfes d’un fogueró gros, obert al poble i amb la flama de la glosada ben viva. Així i tot, miram també de fer populars i participatives altres parts de la festa. És el cas de la convidada a la xaranga i als gatarrots de Pep Cirer, una espècie de caparrots alternatius que conviden tothom a ballar 'Jo i un pastor'.

Quinze dies després de la Nit Bruixa, la gent de sa Pobla encara no ha desconnectat del tot perquè és l’hora d’anar a Barcelona. Els foguerons de Sant Antoni a Gràcia, que impulsà Antoni Torrens i l’Associació Albopàs i que les persones, autoritats i associacions gracienques ja s’han fet completament seus, suposen allargar el clima santantonier fins a finals d’un mes de gener màgic. Així mateix, serveix per mantenir un vincle entre Mallorca i Catalunya i traslladar la celebració a tots aquells mallorquins –molts d’ells, estudiants– que no han pogut gaudir de Sant Antoni als seus pobles. 

Cal destacar un altre element: les escoles han fet una contribució definitiva a l'hora de sembrar la llavor de la participació santantoniera en els més menuts. De fets, els més joves que hi participen avui, els que tenen entre setze i vint anys, eren alumnes de les escoles primàries quan el 2012 es glosava contra Bauzá. Els centres educatius continuen tenint un paper important, i destaca especialment la nova contribució del CEIP Vialfàs, que aquest divendres ha presentat la seva pròpia dimònia, el primer caparrot dimoníac i femení que tendrem. 

En qualsevol enumeració hi ha el perill cert de deixar de banda persones i col·lectius que han contribuït tant o més a la causa de reviscolar i fer més popular i sentida la festa de Sant Antoni com ho han fet els que sí que es mencionen. En tot cas, la meva tesi general no és altra que, d'uns 10 anys ençà, s’han donat una sèrie de moviments, canvis, addicions i millores que han fet possible, amb la feina de formigueta de molta gent, el gran reviscolament de la festa d’hivern poblera. És l’hora de seguir aquest camí de donar importància a la cultura –nova i antiga– i al poble: a la participació per sobre de l’espectacle, a ser part per sobre de ser espectador. Visca sa Pobla i visca Sant Antoni!