La gran perversió

PalmaFaltaven només tres dies per a la concentració de tothom que diu ‘Sí a la llengua’ i mentre la flama dels joves corria d’illa en illa, dos tertulians ho comentaven a IB3 Ràdio, al programa de màxima audiència dels matins. Tots dos parlaven en castellà –de cada vegada se’n senten més a la radiotelevisió pública–, i se’ls veia contents perquè coincidien en les observacions i opinions. No puc reproduir-ne les paraules exactes, però el seu discurs –insistesc, en castellà– era aquest: “Estan molt bé totes aquestes iniciatives per defensar el català. Sí, a mi em sembla perfecte que es defensi la llengua, s’ha de defensar. Això sí, sempre que no es polititzi. La llengua mai no s’ha de polititzar, que és el que fan els docents que no varen voler entrar al Consolat i reunir-se amb la presidenta Prohens per parlar sobre l’elecció de llengua a l’escola. Això, no em digueu el contrari, això que fan els docents és polititzar el tema de la llengua. Però a mi em sembla bé que es defensi, això sí, sempre que sigui amb iniciatives lúdiques i festives”. No anaven de conya ni són els únics que pensen que només polititza qui respon als atacs a la llengua, no qui la menysté i la maltracta. Una altra cosa seria que es donàs el mateix tracte i es prenguessin idèntiques mesures respecte del castellà, perquè llavors es tindria ben clar que hi ha un atac polític del qual cal defensar-se amb contundència i de manera molt seriosa. Podríem dir que la ignorància té aquestes sortides, però aquí i en tot això, més que no ignorància, hi ha una gran perversió, la de qui vol relegar una cultura a poc més que una activitat lúdica. D’aquí que el ‘Sí a la llengua’ ha de ser grandiós i s’ha de mantenir avui, demà i sempre.