El gran propòsit d’aquest any

Em direu i us diré que aquest any que ve farem una vida més sana, i que demà (un cop liquidades les restes del Cap d'Any) començarem l’A.G., que seria l’Auster Gener, esclar. Anomenem-lo així i proclamem també que farem un gener sense cap de les dues ges: ni Greix, ni Graus. Però diguem-nos, també, sisplau, que aquest any que ve deixarem el mòbil una estona i llegirem (llibres).

Cap excusa sobre el temps, la tranquil·litat, la vida trafegosa. Anem cada dia amb el mòbil a tot arreu. Al vàter amb el mòbil (des de fora se senten els sorollets dels jocs), al transport públic, pel carrer, als bars, fent cua al metge, a la caixa del súper. Mentre esperem els fills a l’escola, mentre diem que els fills fan servir massa el mòbil. A classe, al teatre, no cal ni dir que mentre veiem sèries (i els guionistes ja ho tenen en compte, que no estarem del tot per ells), mentre estem veient un monument, un paisatge, mentre mengem un plat, mentre prenem una copa, lligant o treballant (sempre).

No es pot llegir (un llibre) amb el mòbil al costat. Submergir-s’hi (el verb és exactíssim) és molt més complicat, demana un entrenament (com l’esport, és difícil enganxar-s’hi, és fàcil desenganxar-se’n). El plaer és similar al que es pot sentir –inexplicable– per un vi, un menjar, una pedra de fa 2.000 anys. Quan tens un llibre entre mans, el tens al cap, tot el dia. El relaciones amb tot el que veus, el que et passa, el vols compartir. La complexitat de l’acte (convertir signes en un món), la subtilesa del fet narratiu (et descriuré un paisatge, un sentiment, amb paraules justes i triades) fan que els lectors, per força, siguin més intel·ligents, menys obvis que els que només consumeixen ficció o jocs al mòbil. És per això que, com deia l’estimat Emili Teixidor, la gent que llegeix (llibres) és més guapa. És que la mirada dels lectors (de llibres) no té res a veure amb l’esguard bòvid del que passa pel món sense llegir (llibres). Perquè la intel·ligència és molt, molt sexi.