Planeta verd

EscriptorArreu del món ha estat rebuda amb respecte, fins i tot amb honors, menys quan ha vingut a Madrid… A Greta Thunberg, a Espanya, no se l’han agafat gaire seriosament. La jove activista mediambiental aixeca recels arreu per la seva claredat i contundència a l’hora d’expressar les seves idees i qüestionar la manera en què l’Occident ric continua fent anar el seu sistema econòmic. Thunberg desperta una mescla de ràbia i animadversió poc o gens justificada, sobretot a la vista dels desastres de contaminació que cada dia trobem a l’ordre del dia. Mars plens de plàstics; hiverns primaverals interminables; descongelació dels pols; contaminació que escurça terriblement la vida humana; sequeres i tsunamis que provoquen refugiats; superpoblació de ciutats; abandonament de zones rurals empobrides; espècies animals desaparegudes o amb els últims exemplars a punt de morir… L’home és una criatura voraç i bruta, una plaga que està xuclant els últims brots de saba sana al ‘planeta verd’. A més d’horrible, és lleig. A més de mortífer, és insuportable.

I sembla que són molts els adults que, davant de la presència de Thunberg i del que demana, se senten posats en dubte. I llavors l’envien a escola, o l’ataquen possiblement moguts per l’enveja que els desperta la seva fama i la capacitat d’incidir que estan tenint les seves crítiques als governs dels països més contaminants.

Thunberg està fent la seva feina, que, sobretot, és la de fer caure moltes màscares, destapar hipocresies i aconseguir que els més joves de cada casa l’escoltin, saltant-se l’adoctrinament d’uns adults que molt sovint no acaben de tenir les coses clares per raons més ideològiques que no científiques.

Thunberg es troba amb el problema clàssic de qui diu la veritat davant de qui té més interès en les mentides consoladores sobre les quals s’ha assentat per desgràcia tot un sistema de poder i de consum. En el fons, representa el contrari de la dreta populista que s’aixeca arreu del planeta, i no ens ha de sorprendre que l’enrabiï i, d’aquella manera falsament paradoxal, aconsegueixi també enlairar-la com abans ho va fer la fòbia anticomunista.

La cosa climàtica es posarà cada vegada més lletja; l’efecte Thunberg pot tenir efectes notables damunt l’economia només que les classes mitjanes decideixin que no han de fer tant de turisme, per exemple, o fer-ne prop de casa seva i no a les illes de la Mediterrània, per dir tan sols una destinació habitual… Pensem en les conseqüències que això pot comportar en branques senceres de la nostra economia. L’emergència climàtica passarà a l’ordre del dia de sobte: semblarà que globalment hi ha un daltabaix que ens mantindrà paralitzats.

El malson tocarà a la porta, com estàvem advertits que passaria des de dècades enrere. De moment, és una excusa per fer tabola, política, titulars, cantants que es promocionen dient que volen fer concerts que siguin ‘amb zero emissions’, debats de sobretaula amb les cunyades que ja no usen bosses de plàstic però en tenen vint-i-cinc de tela de totes les botigues de venta online. Samarretes amb la cara de Greta Thunberg.