Un greu dilema ètic

Cua per a la tercera dosi de la vacuna contra el covid al punt de vacunacio de l'Hospital de Sant Pau avui al matí
3 min

Hi ha persones que no es volen vacunar. Això ja passava molt abans del covid i cal anar-ho recordant. L'any 2018, molt abans d’aquesta crisi sanitària, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va advertir en un informe que els moviments antivacunes eren una amenaça per a la salut pública a Europa per la negativa d'alguns pares a vacunar els seus fills. El decidit retorn del xarampió, per exemple, havia disparat llavors totes les alarmes. L’anell d’immunitat dels nens vacunats –la majoria– protegia en general la minoria dels no vacunats; si la proporció entre els uns i els altres s'anava descompensant, però, el cercle de protecció no tindria el mateix efecte. En l’esmentat informe s'advertia també dels efectes negatius en la longevitat dels europeus derivats del tabac, l'alcohol i l'obesitat. Resulta que els europeus som els qui bevem més de tot el planeta (8,6 litres d'alcohol pur anual per habitant), els qui fumem més i els segons més obesos després del continent americà. Les diferències internes eren llavors (estem parlant de 2018, abans de l'augment de mortalitat provocat pel covid) molts grans: a Luxemburg l'esperança de vida era de 83,1 anys, mentre que a Moldàvia era de només 71,6. L'informe, com veuen, es referia al continent europeu en general, no a la Unió Europea.

Per tant, sabem que a Europa hi ha persones que no es volen vacunar (i això representa un problema de salut pública) i persones que beuen o fumen més enllà del que és raonable (i això representa igualment un problema de salut pública). Ambdós problemes són reals, tangibles i quantificables... però no poden ubicar-se en un mateix nivell, com veurem a continuació. En el primer cas, la conducta individual té un efecte directe en altres persones; en el segon no (tot i que, indirectament i subsidiàriament, el consum immoderat d'alcohol, per exemple, pot tenir efectes perniciosos en tercers). Tot plegat es pot entendre a través d'un exemple ja clàssic. Conduir sense el cinturó de seguretat cordat, o en estat d’ebrietat, és perillós i pot resultar potencialment mortal. Molt de compte amb la diferència d'ambdues conductes, però. En tots dos casos poso en risc absurdament la meva vida; però només en el segon poso en risc també la vida dels altres. En conseqüència, el fet que estiguem parlant d'actituds igualment errònies no significa que fem referència a actituds igualment reprovables. No és el mateix. En el tema que tractem passa una cosa semblant. La persona que abusa de l'alcohol o del tabac posa en risc la seva salut, i la persona que acaba en una UCI amb un quadre molt greu o fins i tot mortal de covid perquè no s'ha vacunat, també. En termes clínics, les conseqüències podrien ser equiparables, evidentment. En termes ètics no: els problemes hepàtics o pulmonars de cadascú, tot i ser potencialment mortals, no afecten de manera directa altres persones. El contagi, en canvi, és per definició una qüestió d’abast col·lectiu.

Tornem a les simetries només aparents. En l'informe que comentem, l'OMS apostava clarament per canvis legislatius i fiscals en relació amb la publicitat de les begudes que contenen molt sucre, i també per intentar neutralitzar la desinformació en relació amb els efectes de les vacunes. Dos problemes comunicatius ubicables en un mateix nivell? Sí. Dues qüestions amb un mateix rerefons ètic? No, en absolut. Quan el senyor del quart primera, que consumeix molt sucre, i la senyora de l'àtic segona, que no en consumeix gens, coincideixin a l'ascensor no passarà res. En el cas de les malalties infeccioses, en canvi, l’assumpte varia radicalment.

En definitiva: hi ha un dilema ètic real, no una mera qüestió de prejudicis o de discrepàncies ideològiques. L'ètica es diferencia de la moral pel fet de no basar-se en una imatge ideal de ciutadà en el si d'un grup social concret, sinó per sobrevolar críticament aquesta imatge per mitjà de l'anàlisi filosòfica. No és feina de l'ètica establir una línia divisòria entre bons i mals ciutadans, sinó escrutar la raonabilitat de l’esmentada línia divisòria, o bé posar-ne en evidència les contradiccions. Per definició, l'ètica no moralitza, però no pot renunciar a mostrar la inconsistència de determinades apel·lacions als drets individuals quan coarten directament tot just els drets individuals dels altres. En un context comunicatiu com l'actual, basat en l’anonimat que regna a les xarxes socials i on la confusió preval sovint desacomplexadament sobre l'honestedat informativa, tot això que dic resulta quasi excèntric. Què hi farem: el dilema ètic continua sent tan real com greu.

stats