Miràvem el debat de política general que s’ha celebrat aquesta setmana com si fos dia 22 de desembre. Per Nadal esperam que els nins de Sant Ildefons cantin els cinquens premis així com dimarts passat esperàvem els anuncis del Govern. “El REB es tancarà per novembre”, va dir la presidenta en el que fou gairebé un lapsus en el seus discurs. “No”, pensàrem, “això no és la Grossa”. A més, havia sortit massa prest. Els cartutxos de Son Dureta ja els disparà l’any passat i tenint en compte que a hores d’ara no hi ha cap tràmit visible al respecte, l’exigència a l’hora de fer un anunci era gran. Però la Grossa passà de llarg. Fou un dia d’autocomplaença, de repàs, amb pocs deures pendents i menys autocrítica per al Govern. Algun reintegrament, però poca cosa més. Per això l’expectació es traslladà a l’endemà. El líder de l’oposició encetà un discurs a les nou del matí dels que et fan ganes d’apagar el despertador i fer la volta dins el llit. Les rèpliques a la presidenta s’allargaren fins entrat l’horabaixa en un dia llarg, soporífer, que no ha canviat gens el dia a dia dels ciutadans. Poca gent que va pel carrer sap que aquesta setmana hi ha hagut un debat sobre l’estat de la comunitat. A molts menys ens importa qui dels partícips l’ha guanyat. Sí que sabem, però, que puja el dièsel i la factura de la llum; que el tren pateix incidents, i retards dia sí, dia també;que hi continua havent precarietat laboral o una llista d’espera sanitària que tot i les xifres que ens conten ens manté a casa més del que pareix lògic. La vida de la gent corrent no s’ha alterat significativament en quatre anys. “Estam millor que abans”, defensava la presidenta en darrera instància. Supòs, segons qui...