DirectorDes de les Illes Balears pot semblar que queda lluny el que passa a Catalunya. I el serial de la lluita desigual d’un sobiranisme sovint fratricida es pot fer difícil de seguir. Però la guerra politicojudicial contra la voluntat de la gran majoria de catalans que volen decidir el seu futur és un problema que ens afecta a tots. Si ells no poden triar, nosaltres tampoc. Ni ho podrem fer en el futur, en cas que ens convingui, ni podem actuar ara amb llibertat real. L’ús del sistema judicial per interferir la política i la democràcia –els anglosaxons ho anomenen lawfare– és un dels mecanismes de les clavegueres de l’Estat, que cada vegada actuen més desacomplexades. I els que se n’aprofiten no se n’amaguen.
El dirigent popular Pablo Casado, autodesignat divendres en portaveu de la Junta Electoral Central (JEC), es vantava d’una resolució que intenta torpedinar-ne una altra del Tribunal de la Justícia de la Unió Europea. La JEC no només havia inhabilitat (com a diputat) un president, Quim Torra, sinó que Casado anunciava que també havia retirat la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras. No es va fer ressò de cap comunicat, ni de cap notícia:ho va anunciar ell.
La JEC, treballant a correcuita en un divendres a l’horabaixa i fora del període electoral, va procurar actuar abans que es fes efectiva la investidura de Pedro Sánchez per intentar dinamitar dos càrrecs electes i tot allò que pugui fer caure amb ells. Guerra bruta contra la democràcia. El sistema està corcat. En molts nivells, començant pel judicial. I els Humphrey de torn, com a la sèrie Sí, ministre, no aturen de treballar per protegir l’statu quo. Passaran per sobre de la democràcia, per sobre de la voluntat popular i per sobre d’allò que faci falta.