La guerra dels 'late-night' (2a part)
Els inicis de Jay Leno al capdavant de The tonight show el 25 de maig del 1992, tres dies després del comiat de Johnny Carson, no van ser gens fàcils. El fet que la temible Helen Kushnick, la seva mànager, també fos la productora executiva del programa va crispar l’ambient de l’equip, va generar malestar en els guionistes i els conflictes amb els directius de la cadena eren constants. Kushnick marcava les línies vermelles dels continguts, feia xantatge als convidats perquè no anessin a altres programes de la NBC i organitzava batalles campals si l’actualitat informativa feia endarrerir uns minuts l’emissió del The tonight show. En una ocasió que els serveis informatius explicaven en directe la clausura de la convenció republicana, Kushnick es va indignar tant que va decidir cancel·lar l’emissió del The tonight show, va fer marxar a casa el públic que ja estava assegut a la grada i va deixar la cadena sense continuïtat.
Les exigències i les argúcies de la mànager van posar en perill la continuïtat de l’humorista a la cadena. Letterman, que encara no havia tancat les seves negociacions amb la CBS i treballava encara per a la NBC, tenia opcions d’agafar el relleu. Els directius de la cadena van posar en un compromís Jay Leno: o acomiadava la seva representant o l’acomiadaven a ell de la NBC. Leno va afrontar un greu dilema, perquè s’havia compromès amb el marit de Kushnick en el seu llit de mort a cuidar-la. Però l’ambició i la il·lusió per estar al capdavant del The tonight show van poder més que la fidelitat a la mànager que ho havia fet tot per ell. Leno va acomiadar Kushnick.
Letterman, per tant, ja no tenia alternativa. Li costava renunciar al programa dels seus somnis i marxar de la NBC però un fet determinant el va fer acabar de decidir-se. Va trucar al seu bon amic Johnny Carson per demanar-li consell i el veterà presentador, ja retirat, li va suggerir que acceptés l’oferta de la CBS i comencés una nova trajectòria.
El nou The late show with David Letterman de la CBS es posava en marxa. La cadena li va fer un contracte inicial a Letterman de catorze milions a l’any durant tres anys perquè plantés cara a la competència. També es van gastar una morterada remodelant el clàssic Ed Sullivan Theater per donar una aura històrica i grandiloqüent a aquell nou show que havia d’eclipsar l’espai de més èxit de les nits televisives. Letterman va modificar una mica el seu anterior programa a la NBC. Es va emportar algun col·laborador i l’orquestra que tocava en directe, ampliant-ne els integrants. Va abandonar una pretesa informalitat amb l’americana creuada blau marí, els pantalons caqui i el calçat esportiu de jugador de bàsquet i va passar a la formalitat dels vestits foscos, corbates cares i sabates italianes de pell. Una indumentària que afegia autoritat a un home tan mordaç com impertinent i fins i tot, com li va dir Cher en una entrevista, "gilipolles".
The late show with David Letterman es va començar a emetre a la CBS el 30 d’agost del 1993 i encetava una de les més grans batalles per l’audiència de la televisió nord-americana.
