La guerra de Putin i el model econòmic alemany
¿Aconseguirà sobreviure el model econòmic alemany a la guerra del president Vladímir Putin contra Ucraïna? Com vaig esmentar en una xerrada recent a la Universitat Harvard, per respondre aquesta pregunta hem de repassar la història econòmica recent.
L'economia d'Alemanya es va transformar després de la caiguda del comunisme el 1989. La liberalització del comerç amb els seus veïns orientals va tenir tres conseqüències internes profundes. En primer lloc, va portar a la negociació salarial descentralitzada. En segon lloc, va aplanar l'estructura administrativa jeràrquica de les empreses alemanyes. I, en tercer lloc, va ampliar les xarxes productives alemanyes cap a Europa Central i Oriental.
Pel que fa a la primera situació, l'obertura de l'Europa excomunista –on el preu de la mà d'obra era menor– va canviar l'equilibri de poder entre els sindicats i la federació d'ocupadors alemanys. Quan els sindicats van perdre capacitat de negociació, les negociacions salarials van passar del nivell nacional al de les empreses individuals.
A causa d'aquesta nova restricció salarial estructural (anomenada Lohnzurückhaltung), el cost laboral unitari va caure un 30% a Alemanya entre el 1995 i el 2012. Alemanya va ser l'únic país europeu que va experimentar aquestes reduccions. Encara que en general es culpa les reformes Hartz al mercat laboral entre 2002 i 2005, les dades indiquen que no van incidir sobre aquesta qüestió.
L'obertura dels països excomunistes també va introduir la gestió descentralitzada. Amb la internacionalització i l'augment de la competència al comerç va augmentar la importància de la innovació i de la generació de noves idees. Per encoratjar la creativitat entre els treballadors, les empreses alemanyes van delegar el poder de presa de decisions als nivells gerencials inferiors.
Aquest enfocament va resultar molt eficaç. La cultura empresarial alemanya va impulsar cada cop més la qualitat i va permetre que els nivells gerencials inferiors de les empreses tinguessin la capacitat d'incorporar més productes que van ser apreciats pels clients. L'empresa alemanya típica que va adoptar la gestió descentralitzada (prenent la mitjana com a referència) va triplicar la seva participació al mercat d'exportacions, mentre que les empreses que van mantenir la gestió centralitzada en general no van aconseguir aquestes millores.
Finalment, l'obertura de l'Europa excomunista va portar a l'ampliació de les xarxes de producció, cosa que va reduir els costos i va ajudar Alemanya a bregar amb una greu escassetat de mà d'obra qualificada. Els seus veïns orientals van proporcionar-li una gran quantitat de treballadors capacitats (especialment enginyers). El 1998, el 16% de la població d'aquests països tenia títol universitari, davant del 15% dels alemanys.
A més, l'augment de la disponibilitat de capital humà a Alemanya (segons indicadors en cinc categories d'èxits educatius) es va reduir a una taxa anual del 0,18% a la dècada de 1990, quan als 80 havia estat del 0,75%. Així, quan les empreses alemanyes van invertir a l'Europa Central i Oriental, van fer servir el triple de persones amb títols acadèmics i un 11% més de personal per a investigació en les seves subsidiàries que en les empreses controladores.
Cap a finals de la dècada del 2000, les cadenes de proveïment resultants havien reduït els costos i augmentat la productivitat de les empreses multinacionals alemanyes en més del 20%. Alemanya va passar de ser el país malalt d'Europa a la dècada de 1990 a la potència econòmica que coneixem avui.
Aquesta situació econòmica ¿serà capaç de sobreviure a la invasió russa d'Ucraïna? Per respondre la pregunta és útil repassar el període posterior a la crisi financera mundial del 2008. Si bé les cadenes de proveïment transnacionals van ser un dels principals impulsors de la globalització després de la caiguda del comunisme —especialment després de l'ingrés de la Xina a l'Organització Mundial del Comerç el 2001—, la seva expansió es va aturar després del 2008. L'augment de la incertesa al món va portar a una tendència cada vegada més accelerada de reversió de la deslocalització per tornar la producció als països amb alts ingressos, entre ells Alemanya. El risc de problemes en els lliuraments dels consums clau va fer que les empreses dels països amb alts ingressos reavaluessin les seves xarxes de producció.
Tot i que la crisi financera mundial va posar fi a la hiperglobalització, sembla que la pandèmia del covid-19 ha desfermat la desglobalització. El coronavirus ha introduït un nivell d'incertesa mundial sense precedents, que ha fet créixer els efectes heretats de l'impacte del 2008. Amb Kemal Kilic, de la Universitat de Munic (LMU), vam estimar que el covid-19 ha reduït les cadenes de proveïment mundial un 35% (prenent com a indicador la participació dels inputs importats des de països en vies de desenvolupament als inputs totals).
Ara la guerra de Putin accelera la desglobalització que va començar amb el covid-19. El conflicte ha commocionat l'economia mundial i ha fet créixer encara més la incertesa al planeta. I encara pitjor, sembla que l'agressió russa només és una de les manifestacions d'una tendència autoritària més àmplia.
Un món amb autocràcies cada cop més assertives no afavoreix el comerç, les cadenes de proveïment mundial ni la inversió directa estrangera. Els actes recents de la Xina són especialment preocupants. La Xina ha aplicat sancions a les importacions des de Lituània en represàlia, ja que aquest país acull un Departament per a la Representació de Taiwan, i ha imposat aranzels a les importacions des d'Austràlia després que els funcionaris australians critiquessin el bloqueig xinès de la investigació sobre l'origen de la pandèmia.
Malauradament, l'ús del comerç com a arma s'ha tornat massa freqüent i, juntament amb l'impacte de la guerra de Putin i la incertesa sostinguda per la pandèmia, es prolongaran les pertorbacions a les cadenes de proveïment. Com més durin aquestes pertorbacions, més probable serà la reorganització completa de les cadenes de proveïment de les empreses. La secretària del Tresor dels EUA, Janet Yellen, ja va suggerir que la “localització de la producció en llocs amistosos” s’hauria d’afegir a la llista d’opcions estratègiques, juntament amb la relocalització dins del país. A Alemanya, la localització en llocs amistosos ja ha començat. Segons una enquesta de l'Institut Ifo, el 50% de les empreses alemanyes amb cadenes de proveïment a la Xina estan reavaluant les operacions.
El model econòmic alemany encara és viu, però la seva elevada dependència del comerç internacional implica que, a causa del canviant entorn econòmic i geopolític actual, Alemanya haurà d'afrontar més desafiaments que la majoria dels altres països desenvolupats. La millor manera que té Alemanya de mantenir el seu model econòmic post Guerra Freda és diversificar les relacions comercials per evitar l'exposició excessiva a la inestabilitat a un país o una regió específics.
Copyright Project Syndicate
