La guerra serà llarga
La caiguda de l'URSS va provocar el canvi de l’estratègia militar tradicional, de divisions i gran nombre de soldats en servei obligatori a un exèrcit professional tecnificat sobre la base de batallons amb alta mobilitat. La guerra de grans exèrcits en la tradició del 1941/1945 era “una història passada que no es repetiria”. La transformació no ha estat completada. Ha estat comprovada amb èxit parcial a Síria i les províncies d’Ucraïna que Rússia pretén annexionar-se, i va portar a l’engany el president Putin, que es pensava que tenia una força que no tenia.
Rússia va iniciar la guerra en secret, una guerra que havia de ser curta, i la població russa, mantinguda en la ignorància. Evitar qualsevol reacció interna contra la guerra era un objectiu prioritari del president Putin. La teoria era que Zelenski seria escombrat una vegada iniciada la invasió, l’exèrcit ucraïnès no resistiria, el poble acolliria els invasors com a alliberadors, el suport d’Occident es desfaria en poques setmanes i el govern d’Ucraïna es convertiria en un govern titella controlat per Rússia.
Aquesta tesi sense alternatives –què fer si falla?– va guiar l’inici de la campanya. No destruir infraestructures perquè “les necessitarem un cop tinguem Ucraïna ocupada”, limitar les baixes per no crear una reacció hostil de la població contra l’invasor, atacar en diferents fronts simultàniament per arribar als punts neuràlgics del país i demostrar l’èxit de la campanya.
La conseqüència de la tesi va ser que no es van bombardejar les defenses ucraïneses abans de fer avançar les forces terrestres, com expliquen els manuals d’estratègia militar més elementals; que no hi va haver un comandament únic de l’exèrcit rus, era “una operació especial”; que l’amplitud dels fronts simultanis els va fer perdre capacitat ofensiva, i que la baixa preparació de les tropes, que no eren conscients de la guerra que no els havien anunciat i per a la qual no s’havien preparat, va conduir al fracàs de l’ofensiva, que va obligar a replantejar la guerra, de general a limitada, d’ofensiva a defensiva, d’activa a reactiva...
La força aèria russa tenia l'experiència limitada a Síria –combat sobre el desert, cap defensa aèria– i no a Ucraïna –zones boscoses, defensa capaç amb armament modern–. Malgrat centenars de sortides diàries, l’aviació russa no va aconseguir la superioritat aèria. El fracàs de l’ofensiva terrestre va fer canviar l’objectiu de la força aèria, de general i preparatòria de la invasió a protegir les seves tropes sobre el terreny en situació militar delicada, cosa que la feia volar baix i a l’abast dels míssils Stinger d’Ucraïna. Les pèrdues d’avions russos van ser importants i van allunyar el domini rus de l’espai aeri.
Les raons d’aquests errors podrien ser una planificació feta per un entorn proper al president, determinat per la seva proximitat personal i on ningú debat per temor a ser acusat “d’opositor” o de “derrotista”. La conseqüència, una estratègia equivocada...
Les coses han canviat. A l’octubre es va nomenar un general amb autoritat general sobre la campanya, Serguei Surovikin. Conscient de la situació bèl·lica, es va retirar de Kherson. Va fer que l’exèrcit rus creués el riu Dniéper de manera ordenada. Va estabilitzar els fronts, que no han variat des de fa 8 mesos. Ara, per raons no explicades, ha estat substituït pel general Gueràssimov, és possible que la incompetència de l’entorn de Putin hagi recuperat poder... i que hagin substituït un bon general sense raó.
Els bombardejos massius contra la població ucraïnesa –ara ja s’ha demostrat que l’exèrcit rus és ocupant i no alliberador– i els assassinats comesos a la rereguarda contra la població civil demostren que Rússia vol una guerra total, que afecta per igual l’exèrcit i la població civil recuperant la tradició dels anys 40.
L’objectiu de Rússia és completar l’ocupació de les quatre províncies que s’ha annexat oficialment, Donetsk, Kherson, Lugansk i Zaporíjia, i l’objectiu d’Ucraïna és reconquistar-les, inclosa Crimea. El desplaçament d’armament nuclear tàctic a Bielorússia demostra el temor rus a un desastre per l’ofensiva ucraïnesa de l’estiu. Preparar-se per reaccionar a la derrota... si arriba. “Un estat amb força atòmica mai no és derrotat”.
Sembla que torna l’estratègia tradicional de l’exèrcit rus, basada en un gran nombre de combatents i molt material mobilitzat. És per això que crida a files 300.000 joves i recupera 600 tancs T62 de fa 60 anys. La fortificació de les tropes russes en successives línies de defensa en la tradició secular de les trinxeres i els fossats fa preveure una guerra llarga per esgotament de l’enemic. La temptació ucraïnesa d’atacar les línies russes abans que es consolidin fa preveure una intensificació del conflicte a curt termini. Ucraïna no veu més sortida que la victòria.
En aquesta guerra hi ha una diferència substancial, els ucraïnesos lluiten per la independència del seu país i els russos pateixen l’esquizofrènia dels grans principis de la pàtria comuna i de la persecució de tot aquell que no els reconeix, sigui rus o ucraïnès. Rússia és víctima de la mateixa raó que li va donar la victòria a la guerra de 1941-1945, la defensa de la mare pàtria, la rodina, que ho va ser tot per a ells llavors i ho és ara per als ucraïnesos. Certament, russos i ucraïnesos comparteixen valors i creences, però les circumstàncies són ara per als russos les contràries de fa 80 anys.