La guerra d'Ucraïna ha de reformular Europa

La guerra ha tornat a Europa. Fa un mes, una gran potència europea va atacar un veí més petit, amb l'excusa que no té dret a existir com a estat nació sobirà, i fins i tot amenaçant d'utilitzar armes nuclears. Amb això, el món ha canviat de manera fonamental. I Europa ha de canviar també.

Amb la seva agressió –no provocada– contra Ucraïna, Vladímir Putin ha destruït deliberadament les bases de la pau europea i, fins a cert punt, les de l'ordre internacional posterior a la Guerra Freda. No només han quedat afectades les relacions diplomàtiques i econòmiques amb Occident: avui és una possibilitat clara la confrontació directa entre l'OTAN i Rússia.

Avui el món ha de conviure amb el risc –que s'havia cregut superat– que una guerra a Europa escali ràpidament a una conflagració global. Si es produís una Tercera Guerra Mundial, implicaria un nivell de destrucció sense precedents –fins i tot per als estàndards europeus– per la probabilitat que s'utilitzin armes de destrucció massiva.

No hi ha dubte que Putin ha comès seriosos errors de càlcul. Se suposava que la seva blitzkrieg (guerra llampec)decapitaria al govern ucraïnès democràticament escollit i el reemplaçaria per un règim titella. Però el president rus sembla haver sobreestimat la força del seu l'exèrcit i subestimat la voluntat dels ucraïnesos de lluitar pel seu país i la seva llibertat.

Putin també sembla haver subestimat l'OTAN i la Unió Europea. No hi ha dubte que esperava alguna reacció adversa, però probablement no sospitava que la resposta d'Occident seria decidida, ràpida i unitària.

A més de rebre prop de 3,5 milions d'ucraïnesos que s'han vist obligats a marxar del seu país des de l'inici de la invasió, els països occidentals han enviat a Ucraïna l'equivalent a milers de milions de dòlars en armes i altres materials. I han imposat diverses –i cada vegada més intenses– sancions econòmiques i financeres a Rússia, Putin i els seus partidaris.

Aquesta resposta europea reflecteix fins a quin punt ha impactat a prop de casa la guerra d'agressió de Putin. Dia rere dia, per televisió i a les xarxes socials, els europeus es veuen inundats d'històries i imatges de ciutats en ruïnes, refugis contra bombes, i ucraïnesos que s'enfronten a la seva nova realitat. Això, juntament amb l'arribada de refugiats a pràcticament cada país del continent, ha fet de la guerra un element definitiu de la quotidianitat dels europeus.

Però la connexió és encara més profunda. Els europeus de dins i fora de la UE entenen que l'agressió de Putin no només està dirigida cap a Ucraïna. Rússia ha atacat els nostres valors més preuats: la democràcia, l'estat de dret, la coexistència pacífica i la inviolabilitat de les fronteres. Si la guerra d'Ucraïna és un atac contra tots nosaltres, l'única resposta adequada és una que sigui coordinada.

Però, tot i que la unitat d'Europa fins ara és encomiable, encara queda molt per fer. No està clar com acabarà la guerra o si Ucraïna seguirà sent una nació independent. Però sabem que el conflicte tindrà profundes conseqüències a llarg termini, potencialment fins i tot més que aquelles dels anys decisius en què es va ensorrar l'ordre de la Guerra Freda.

Per començar, s'assentarà la desconfiança cap a Rússia. Com que durant molt temps la relació d'Occident amb Rússia ha estat un pilar de la pau europea, Europa haurà de transformar el seu enfocament en l'àmbit de la seguretat. En particular, el flanc oriental de l'OTAN i les fronteres est de la UE es tornaran vulnerables, fet que exigirà un nivell de protecció militar més alt. Aquesta tasca, que han de compartir a mitges entre l'OTAN i la UE, hauria de transformar la UE en un actor geopolític.

Fins ara, l'únic instrument geopolític que la UE tenia a la seva disposició era la promesa de convertir en membres nous països i la perspectiva de pau, prosperitat i respecte a l'estat de dret que això implicava. Però, com va mostrar l'ampliació de membres a principis d'aquest segle, l'entrada dins la UE per si sola no és prou per garantir que un país completi la transformació geopolítica esperada.

Davant les aspiracions dels països dels Balcans occidentals, així com a Turquia, Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia, la UE ha de desenvolupar un sistema més flexible, amb més capacitat de resposta i més matisos o, per contra, arriscar-se a fer fallida. L'avenç de la UE cap a una unió política, de seguretat i de defensa, i convertir-se en alguna cosa més que unió econòmica i financera, ofereix una oportunitat ideal.

A mesura que es reformuli aquesta nova Europa, es pot traçar un nou camí que porti els nous països cap a la qualitat de ser membres plens de la UE, passant per diverses fases, cada una amb els seus propis criteris, drets i obligacions. Per passar a la fase següent, un país haurà de complir certs estàndards predeterminats relacionats amb l'economia, l'estat de dret, la seguretat i altres àmbits. Alguns països podrien avançar amb rapidesa, mentre que d'altres mai no arribaran mai a ser membres plens de la UE. Però tots es beneficiaran dels seus vincles amb el bloc.

La guerra de Putin ha fet que Europa estigui més unida que mai. El repte ara és mantenir aquesta sensació de propòsit comú i construir una UE més sòlida, resistent i autosuficient, capaç d'impulsar els seus interessos geopolítics en un món de rivalitats renovades entre grans potències. Per descomptat, les aliances seran essencials, en particular amb els Estats Units i el Canadà. Però, mentre que els europeus ens meravellem amb la valentia i l'enteresa d'Ucraïna, hem d'absorbir d'aquest país una lectura crucial: ningú lluitarà per tu –per la teva família, el teu país i el teu futur– com tu mateix.