Guia de suport per sortir de l’armari

Si esteu pensant en sortir de l’armari o sentiu angoixa per haver de comunicar a la vostra família que sou homosexuals, el Sense ficció d’aquesta setmana us pot ajudar. Sortir de l’armari és un documental de Denis Parrot construït a partir de vídeos de persones d’arreu del món que han penjat a les xarxes socials el moment en què han explicat a la seva família que són homosexuals o que necessiten una readscripció de gènere. Les històries que s’hi veuen no són sempre flors i violes però el resultat global dona un missatge de reafirmació d’un mateix molt saludable.

L’inici és molt bonic. Veiem el cas del Campbell, un adolescent de Perth, a Austràlia, que grava el moment en què comunica a la seva mare i el seu germà petit que és homosexual. La mare somriu i té una reacció d’amor incondicional cap al seu fill. En canvi, el germà petit se sent una mica incòmode i la mare, amb sentit de l’humor, li anuncia que serà ell qui necessitarà el suport per assumir-ho. Però és un moment de molta tendresa i naturalitat.

La idea del documental és excel·lent. No requereix una posada en escena condicionada per un espai televisiu sinó que està construït a partir de les gravacions que han fet els mateixos protagonistes, i això li dona una pàtina de sinceritat que connecta molt ràpidament amb l’espectador. També hi ha algun cas que et trenca el cor, com el del Daniel, de Geòrgia, als Estats Units. És el moment més devastador del documental, amb la mare fent-lo fora de casa i negant-li qualsevol tipus d’ajuda emparant-se en el rebuig de Déu a l’homosexualitat. 

Els instants més descoratjadors evidencien l’homofòbia que encara existeix i, per tant, justifiquen la por o els dubtes d’alguns dels protagonistes a explicar que son gais. És un documental molt emocionant. Perquè, més enllà d’ensenyar el moment de la sortida de l’armari, del que parla el documental és de l’amor incondicional per sobre de qualsevol condició o diferència, del desig de ser acceptat i estimat. I mostra l’alleujament i el benefici de posar fi al secret. El fet que siguin gravacions domèstiques apel·la d’una manera molt més directa a l’espectador, que en certa manera se sent implicat emocionalment en les escenes familiars. Voldries incloure’t en les abraçades. Sortir de l’armari és un bon documental per emetre a les aules dels instituts perquè pot ser una eina d’inclusió i d’ajuda per a adolescents. Si esteu pensant a sortir de l’armari o coneixeu algú que dubti de si fer-ho, recomaneu-li aquest documental perquè el pot empènyer a fer el pas. És més, si malgrat tot algú encara té por d'explicar-ho, sempre té el recurs d’enviar a qui consideri l’enllaç del documental. Pot ser una bona manera de preparar el terreny. Si és el cas, afanyeu-vos perquè Sortir de l’armari estarà penjat a la web del 3alacarta només fins al 15 d’abril.

Mònica Planas és periodista i crítica de televisió