Habitatge i arquitectura

La setmana de l’Arquitectura i el Disseny que organitza de fa deu anys ja el Club Pollença –qualque dia s’haurà de fer un homenatge a una entitat social que, de manera absolutament altruista, fa una tasca cultural encomiable– ens ajuda a pensar l’arquitectura. A través dels arquitectes i dissenyadors més grans, d’aquí i del món, entenem que l’arquitectura no és construcció d’habitatges, sinó la disciplina que fa possible que visquem millor a les nostres cases i que el món sigui millor perquè els habitatges que el poblen –i també els processos per fer-los– són més dignes, més sostenibles, més respectuosos amb l’entorn i amb els seus habitants. La Setmana anual del Club Pollença no només no es pot deslligar de l’època esplèndida que viu la creativitat i riquesa de pensament de l’arquitectura a les Illes, sinó que és un dels engranatges que hi contribueixen. Com ho és Huguet de Campos, com ho són equips fantàstics d’arquitectes que, des de les Illes, obren corrents en la nova arquitectura, i com ho és, molt especialment, la feina que s’ha fet els darrers anys en habitatge social des de l’equip d’arquitectes de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) amb Carles Oliver al capdavant. Ara hi ha la preocupació i la por, més que fonamentades, que el nou Govern posi fi a aquesta línia de feina que tants reconeixements s’ha enduit arreu del món i que ens ha ensenyat que és des de l’habitatge públic que s’ha de començar a dignificar l’arquitectura i la vida. Les mesures que ara impulsarà el Govern van en la línia de sumar habitatges (més altures, habitabilitat per als locals comercials, etc.), però no fer millor arquitectura, sobretot si és perquè l’habitin els pobres.