La Haia: Putin sí, Bush no
La cronologia de la sang empesta el calendari de dalt a baix. La setmana passada, coincidia la ‘celebració’ dels 20 anys de la guerra de Bush Jr. contra l’Iraq –i contra el món, si hi adjuntam els mals indescriptibles que aquesta guerra ha aspergit i aspergeix encara pel mapamundi– amb l’ordre de captura emesa contra Vladímir Putin pel Tribunal Penal Internacional de la Haia: se l’acusa de crims contra la Humanitat (deportació de nins ucraïnesos a Rússia, per exemple, una pràctica que havia estat de l’especial gust de Stalin).
Faria goig (i restauraria un bocinet de la fe en la justícia) veure passar Putin del Tribunal a una presó d’infal·lible seguretat i saber que no en sortiria mai. El sofriment causat per aquest home no es pot apamar per cap sistema de mesures. I el món necessita saber que els criminals toparan amb el mur de l’abjecció eterna, ho necessita saber per corregir errors que no cessen d’emergir a l’opinió pública des dels judicis de Nuremberg (i, sí, fent un lloc al judici i condemna d’Adolf Eichmann tal com els va saber veure i explicar Hannah Arendt.) I si no se’l pot fer arribar al Tribunal, almenys que la seva ignomínia sigui coneguda per les consciències dels que haurien de regenerar el planeta començant per les persones.
Però no en trobareu gaire, d’aquestes persones, que en aquests moments tenguin ni fe ni esperança en la condemna de Putin. En els casos d’optimisme desbaratat, us diran que, si se’l capturava, es veuria com els de dalt de tot sempre arriben a acords per sota mà, allò que per aquí en deim compongos. En favor d’aquesta teoria (?), podran adduir la protecció de Bush. Seria indecorós mirar de quantificar els mals causats per un i altre, el dolor no es pot homologar ni els morts són comparables més enllà d’unes xifres dissemblants.
Pareix com si ja no recordéssim la brutalitat de la guerra contra l’Iraq i, sobretot, la desestabilització que va causar en aquella part del món. Però no tan sols allà. Madrid va ser un escenari tràgic del terrorisme (i no del d’ETA, com innoblement volien fer-nos creure Aznar, Acebes o el nostre paisà Jorge Dezcallar). No es pot preveure si s’apagaran mai les seqüeles d’aquella guerra. Per què cap dels seus promotors ha passat pel Tribunal? Qui s’atreviria a dur-hi, engrillonat, el senyor Bush?
Mentrestant, continuarem exigint que Putin pagui pel mal que ha fet i farà. A les consciències, sempre ens quedarà Bush.
