Halloween amb màniga curta

Que el clima ja no és com ans solia no cal que ens ho hagi de dir un aiguat espantós com el del País Valencià, perquè ja ens ho repeteixen les temperatures, cada dia, a cada racó del món. Si nosaltres celebrem la castanyada en mànigues de camisa, el Halloween d’aquest any ha arribat a Washington en màniga curta. No exagero: a les nou del matí, entraven i sortien becaris de la Casa Blanca amb una jaqueteta i para de comptar.

Aquest vespre, la canalla dels barris residencials de Bethesda, escortada a distància per l’ull vigilant de pares i mares, ha passat per les cases a oferir crit o confit amb l’alegria d’un capvespre de finals d’estiu, perquè als Estats Units encara no han canviat l’hora, ho faran diumenge que ve. I perquè aquí, encara que Harris hi guanyarà amb comoditat, no es veuen a la gespa de l’entrada de les cases ni una dècima part dels rètols electorals que anys enrere col·locaven els veïns en suport de Kerry, Obama, Hillary Clinton o Biden, i, en canvi, es continuen gastant un pressupost generós en bruixes inflables, carabasses gegants, làpides de cementiri, teranyines artificials, fantasmes, esquelets i una il·luminació que sembla Nadal.

Cargando
No hay anuncios

El que encara aguanta com sempre és la caiguda de la fulla i el canvi de color de l’arbrat. Al voltant de la capital, les voreres estan inundades de fullam que ja passaran a recollir els mateixos hispans que venen a treure la neu a l’hivern, i arbres que diuen "fins a l’any que ve" amb tota una exuberant paleta de verds pàl·lids, grocs, ocres, vermells, granats. És tan bonic que fan venir ganes d’aplaudir, emocionar-se o totes dues coses. Dimarts que ve, que encara farà bo, ja vindrà la política amb la seva prosa.