Harris vs. Trump: és l’economia?
El món espera el desenllaç de les eleccions als EUA. Les conseqüències per a la democràcia, les institucions multilaterals, per a Ucraïna i Europa són evidents i preocupants. A l'hora d’escriure aquestes línies Trump té un lleuger avantatge en les enquestes i les apostes. A Polymarket, el mercat de prediccions més gran del món basat en criptomonedes, on més de 100.000 usuaris han apostat, Trump està a més del 65% de probabilitat de victòria mentre que al setembre els candidats estaven molt igualats. Ara bé, els usuaris que han fet canviar la situació són uns quants que han fet grans apostes seguint un post d’Elon Musk. Amb la victòria de Trump, Musk hi té molt a guanyar i hi està invertint molt i al límit de la legalitat, com amb el sorteig diari d’un milió de dòlars per induir el vot republicà.
Ens podem preguntar pel paper de l’economia en les eleccions. Els EUA van bé, creixen vora el 3%, la inflació ha baixat per sota el 2,5% i l’atur s’acosta al 4%. Semblaria que l'hereva de Biden ho tindria fàcil, però les darreres enquestes indiquen que els votants registrats donen avantatge a Trump per gestionar l’economia. Més d’un 50% dels votants diuen que estaven millor amb Trump que amb Biden. No ha servit que un grup de premis Nobel signessin una carta en suport del candidat Biden dient que la seva agenda econòmica era molt superior, i que un segon mandat de Trump revifaria la inflació amb pressupostos irresponsables i amb un impacte negatiu en l’economia i en la posició dels EUA al món. Per a ells, el fonament de l’èxit econòmic està en el respecte a la llei i la certesa política.
La gran pujada del cost de la vida, estimulada per la política fiscal de Biden, és la culpable de la percepció dels ciutadans. Els dos candidats s’esforcen per dir que abaixaran els preus, Trump fent baixar els de l’energia i els impostos i Harris amb controls de preus i subsidis com els 25.000 dòlars per comprar el primer habitatge. Trump creu que pot substituir l’impost sobre la renda per aranzels, vol que qui cobri propines no pagui impostos (i Harris el segueix) i rebaixar l’impost de societats del 21% al 15% (mentre que Harris planteja una pujada), així com renovar les rebaixes fiscals que va introduir en la seva presidència. Ha promès posar aranzels generals del 10-20%, del 60% per als productes de la Xina i del 100% o més per a països que deixin de fer servir el dòlar. Harris també és proteccionista, però amb més moderació. Tots dos estan d’acord en una política industrial que preservi llocs de treball domèstics i que freni l’amenaça econòmica i tecnològica de la Xina. Trump va més lluny i amenaça amb no respectar el Tractat de Lliure Comerç amb Mèxic i el Canadà (USMCA), implementat el juliol del 2020 sota la seva presidència i que reemplaça el NAFTA.
La política sobre la transició verda i els combustibles fòssils els separa en teoria, però a la pràctica no tant, atès que molts dels subsidis de la Inflation Reduction Act del 2022 van a estats republicans i Harris ja no està en contra del fracking. La política sobre immigració és una altra font de discrepància, amb l’amenaça de Trump de deportar milions d’immigrants il·legals, però Harris també advoca per restringir-la, encara que de manera menys dràstica. En el que hi ha acord és a mantenir un nivell de despesa elevat que augmentarà el dèficit i el deute públics (Trump més pel cantó de reduir impostos i Harris pel cantó de la despesa). La seguretat social, sanitat i pagament d’interessos del deute seran la part del lleó de l’increment de la despesa del govern. El dèficit s’acosta al 7% i el deute passarà del 100% del PIB i continuarà creixent. El rendiment dels bons del Tresor repunten per por que la inflació revifi, sobretot amb Trump.
No hi ha tantes diferències entre els dos candidats en economia. La manca de responsabilitat fiscal i les promeses populistes manen. Els EUA tenen un “privilegi exorbitant”, com deia Giscard d'Estaing, a l'hora d'obtenir finançament. El dòlar aguanta, però no és descartable una crisi de confiança. Els metalls preciosos com l’or i la plata s’aprecien i, a causa de les sancions d’Occident, països com els BRICS es plantegen sistemes de pagament que no depenguin del dòlar. El desgast del dòlar serà lent, però pot haver començat. Hi ajudarà l’erosió de les institucions amb Trump, per exemple interferint en la Reserva Federal i restant credibilitat a la política econòmica dels EUA.
Biden va intentar guanyar-se la classe treballadora i Harris s’acosta a les receptes de Trump, però això no li permetrà guanyar. Els nord-americans sense títol universitari (que són la majoria), i entre aquests sobretot homes blancs (i cada vegada més hispànics i afroamericans) que no viuen en grans ciutats, no perdonen l’elitisme del progressisme demòcrata que dona lliçons morals i no ofereix respostes als seus problemes. Dimarts sortirem de dubtes.
