He acabat el llibre i ho proclamo!
La setmana passada, el dia que va sortir en llengua catalana el darrer llibre de Michel Houellebecq, jo anava, alegre, a predicar a la llibreria Parcir, de Manresa. Vaig aprofitar, esclar, per comprar-me’l allà mateix, per encetar-lo allà mateix i per parlar-ne allà mateix amb els lectors que havien vingut a veure què els deia. Aquesta nit me l’he acabat.
Quina alegria quan surt un producte cultural (restaurant, llibre, pel·li, joc de Play, vi, llibre...) que no pots deixar de tastar. Amb els llibreters, també en vam parlar una estona. Com sempre que hi ha una cosa que m’interessa –em pot agradar o no, però m’interessa–, intento proclamar-ho als quatre vents. Tuits, instagrams, xerrades amb els amics. L’altre dia, per telèfon, en vaig parlar una estona amb l’admirada col·lega Llucia Ramis (que anava pel principi) i amb l’admirada col·lega Ada Castells (que anava per la meitat). Vam dir: “Quan l’acabis en parlarem”. Oh, sí. Quedem en un bar, bevem bombolles i diguem què és el que ens ha agradat i el que no. Recordo aquell estiu de ja fa tants anys que va sortir Una dona difícil, de John Irving. Amb els col·legues d’ofici quedàvem per sopar i parlar-ne.
Criticaré aquest autor com criticaria un amor. Perdonant-li els defectes per com em fa sentir. I aquesta és la sensació que tinc, sempre, quan consumeixo productes culturals que em semblen imprescindibles. Diuen els experts que de la pandèmia tothom n’ha sortit més lector. Jo no puc parar de llegir, però entenc que és un acte estrany, que demana una tècnica. He acabat el llibre. He acabat el llibre! Comprenc com mai els clubs de lectura, em posaria en un speaker's corner, sé que podria convèncer-los, a tots vostès, que val la pena llegir i després estripar. Fem un Skype. Parlem de llibres.
