Hem de ser a Madrid per ser les Canàries

Coordinador de MÉS per Mallorca i tinent de batle de Cultura i Benestar Social de l'Ajuntament de PalmaLa comparació amb les Illes Canàries és una constant en la política de les Illes Balears que segurament ha augmentat a causa de la rellevància que han tengut els diputats de Nova Canàries i Coalició Canària en aquestes darreres legislatures d’inestabilitat parlamentària al Congrés espanyol. Aquesta situació particular ha permès aconseguir avanços com l’augment del descompte de resident al 75%, un triomf que va ser concedit de rebot a les Illes Balears per evitar un greuge comparatiu massa evident.

L’arxipèlag atlàntic té gairebé el doble de població, elegeix 15 diputats en lloc de 8 i viu una realitat de relacions entre illes diferent de la que vivim aquí. En tot cas, la comparació és imperfecta, però útil. Per a mi i per al partit que represent, les claus són dues: el (re)coneixement de Madrid i la nostra consciència com a país.

Madrid (i Brussel·les) és més sensible a la situació canària, a les seves particularitats i les seves fragilitats, i això es nota. Mentre que nosaltres aportam milionades al model autonòmic, Canàries és la comunitat que menys ho fa. Mentre que a les Balears pagam la benzina més cara de tot l’Estat, a les Canàries tenen el combustible més barat de tota la Unió Europea. Mentre que aquí pagam entre el 10% i el 21% d’IVA, com a la Península, les Canàries té tipus de fins al 0% en productes bàsics com l’aigua, el menjar o els vols. Això sí que és un bon “Règim Especial”!

Dic això des del reconeixement a les necessitats que tenen com a territori i el respecte a la bona feina de les seves forces autocentrades que, com MÉS, volen el millor per a la seva gent. En diferents aspectes veim que, millor o pitjor, Madrid s’adapta a les necessitats de les Illes Canàries com no ho fa a les de les Illes Balears. Un exemple recent és el polèmic allargament dels ERTO, que ha beneficiat les Canàries com no ho farà a les Balears.

L’allargament dels ERTO és una mesura que s’adapta a les necessitats del mercat laboral canari. I el govern espanyol l’ha adoptada en un context en què es preveu una baixada del PIB del 20%, mentre que a les Balears podem veure caigudes de fins al 30%. El cas és que Madrid ha aplicat la recepta que Canàries necessitava, que s’ha adaptat a la seva especificitat. Possiblement, les Illes Balears necessitam una altra recepta, però en necessitam alguna! Avui dia tenim entre 70.000 i 80.000 fixos discontinus en situació d’ERTO. Hi ha moltes empreses que no tendran activitat i que, quan la temporada es doni per acabada, tancaran. Aquestes ciutadanes i ciutadans queden desemparats, sense feina ni prestació. En aquest context, segurament no necessitam allargar els ERTO perquè la nostra temporada és diferent de la canària, sinó que necessitam una prestació puntual de l’Estat que tengui en compte aquesta situació i ajudi la classe treballadora i els empresaris de les nostres Illes.

Necessitam mesures singulars i extraordinàries per al nostre territori que assegurin la renda de les persones que estan desemparades mentre no es reprengui l'activitat econòmica. Exactament això és el que ha representat l’allargament dels ERTO a Canàries i aquesta diferència és la que em permet afirmar que Madrid coneix i reconeix molt més els canaris que no els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. Cal trobar solucions polítiques a aquesta situació estructural.

Per això deia també que l’altra clau és la nostra pròpia consciència política. Hem de ser conscients de quin lloc ocupam a l’Estat i com ens tracta, i actuar conseqüentment. Les forces sobiranistes com MÉS per Mallorca som els primers que hem de fer autocrítica i veure que no hem estat prou eficients a l’hora de crear consciència d’aquesta situació.

Tot i que em dol, no es pot negar que l’actitud dels 8 diputats que representen les Illes Balears al Congrés dels Diputats és massa sovint covarda i poc útil. Des del més intimidantment dretà fins al més progressista, des de la vella política fins als que havien d’assaltar el cel, l’actitud és de submissió absoluta al partit estatal al qual es deuen i no de defensa dels interessos dels ciutadans que els han votat. Per descomptat, no cal dir que la valentia i la bona feina de Vicenç Vidal al Senat no basta per compensar aquesta situació. És al Congrés on es talla el bacallà.

Madrid no ens comprèn. En part, perquè no pot. Així està dissenyat l’estat espanyol. En part, perquè no vol. Amb Canàries, millor o pitjor, se’n desfà. Aquesta situació ens força a actuar, a caminar cap a un model diferent de relació amb l’Estat, una meta que necessàriament passa per crear consciència entre la ciutadania i assegurar la presència clau de les forces sobiranistes de les Balears al Congrés i arreu.