Hem de respectar el valor que té l’aigua i aprendre a entendre-la

Amb l’escalfament global avançant de manera imparable, tal com confirmen els experts a Enric Culat, l’aigua esdevé cada vegada un recurs més valuós. No perquè s’hagi d’encarir, que també pot ser si cada pic és més escassa, sinó perquè és imprescindible per a la vida humana, per a l’agricultura i la indústria, i per al medi, perquè les Illes Balears no deixin de ser com són. És indefugible que respectem aquest valor, i alhora que aprenguem a entendre l’aigua. Les conseqüències tràgiques de les pluges torrencials del 9 d’octubre -que per sort ahir no es van repetir- fan evident que, com a societat, encara ens queda camí per recórrer en aquest sentit.

A la vegada que pluges inversemblants arriben a poder negar poblacions senceres, ens trobam amb l’anunci d’un problema que pot ser especialment greu: tal com explica Carles Tudurí, només un 26,4% de les masses d’aigua de les Illes Balears estan fora de perill. La filtració dels nitrats que es fan servir en els adobs agrícoles, la sobreexplotació de les aigües subterrànies, la reducció de la plantilla del Servei d’Estudis i Planificació Hidrològica i la infrautilització de les dessaladores -que són bastant cares, per la despesa energètica que comporten- poden deixar una hipoteca difícil de resoldre. Però, en un moment en què sembla que sobra aigua, no podem oblidar que això no és veritat, que hem de gestionar els aqüífers de la manera més responsable possible i que el futur de l’Arxipèlag en depèn. És evident que s’hi ha fet feina i que el Govern actual sembla conscient d’aquesta necessitat.

Tanmateix, qui no recorda les imatges dels vaixells desembarcant aigua al port de Mallorca, ara fa més d’una dècada, per satisfer la demanda d’una illa assedegada carregada de turistes? Aquests viatges eren insostenibles, com també ho és la sobreexplotació a què fa massa que sotmetem el medi de les Balears. L’aigua és només un dels molts aspectes en què cal posar el fre i, sobretot, actuar amb racionalitat i planificació, sabent què fem. El principal recurs econòmic d’aquestes illes són els seus paisatges; o sigui, el seu medi. No els podem continuar apostant per aconseguir cap guany a curt termini perquè, senzillament, no ens podem arriscar a pedre’ls. No ens podem perdre a nosaltres mateixos.