Per què hem de sortir al carrer l’1 de maig?

Ja som el primer de maig i enguany torna a estar ple de reivindicacions i lluites de la classe treballadora per a tots aquells homes i dones que treballen a les Illes Balears.

Ja fa temps que dia sí i dia també ens despertem amb notícies sobre les bones xifres econòmiques, d’atur, d’afiliació a la Seguretat Social, de beneficis empresarials, de millora dels convenis col·lectius i de pujada del salari mínim interprofessional, que dibuixen una situació de la vida idíl·lica a la nostra comunitat autònoma, però les persones treballadores sabem que les coses no van tan bé com sembla.

L’estudi fet per CCOO sobre quina quantitat s’hauria de cobrar per portar una vida saludable i autònoma a la nostra terra conclou que és de prop de 2.000 euros nets, amb 14 pagues. La xifra està molt per sobre de la mitjana del salari net real i és encara més llunyana a la suma que es percep amb els salaris més precaris. Aquesta gran desavinença, en una comunitat autònoma que genera tanta riquesa, crea un gran malestar entre les persones treballadores, que tot i tenir una feina, no poden afrontar totes les despeses mensuals. Es tracta d’una situació insostenible, que no és més que l’origen d’altres mals com són les dificultats per cobrir plantilles o l’augment de les càrregues de feina.

S’ha de tenir en compte que les dades també demostren el perniciós model econòmic que tenim a les Balears, que produeix grans desequilibris entre illes i provoca que, contràriament al que es podria pensar, allà on l’economia és més favorable, les condicions de vida són més adverses. Això demostra que s’ha d’evolucionar en el nostre model productiu i fer possible la creació d’ocupacions de tot l’any, cosa que, a més a més, facilitaria tenir majors percepcions econòmiques anuals. Cal no quedar enrere i que el sector productiu s’adapti a les noves necessitats socials i mediambientals, al mateix temps que aprofitem els avenços tecnològics perquè incideixen en una millora de les condicions de feina de les persones treballadores, amb una disminució de la jornada laboral que possibiliti la conciliació, el descans i millors salaris.

Amb totes aquestes dades, es fa evident la necessitat que tenim, a la nostra comunitat autònoma, de continuar augmentant els salaris per tal d’assolir una xifra que ens permeti cobrir les necessitats econòmiques que tenim en aquest territori per viure dignament. No podem acceptar que hi hagi persones treballadores que no cobren el suficient per viure, per tenir un habitatge digne i per adquirir aliments saludables, quan els beneficis empresarials són espectaculars i les temporades turístiques, millors: amb més turistes i més despesa. No podem acceptar que els empresaris visquin folgadament gràcies als beneficis generats amb el nostre esforç.

També hem de continuar treballant per tots aquells i aquelles que encara no han trobat feina, planificar i posar en marxa polítiques actives d’ocupació i fomentar l’acreditació de les qualificacions professionals. Tampoc no podem deixar de banda la requalificació de les persones treballadores per tal d’adaptar-se a les noves necessitats del mercat de treball, que ha de formar part de les estratègies d’innovació de les empreses. S’ha de fomentar la formació al llarg de la vida i hem de deixar de tenir treballadors i treballadores sense qualificació, ja que la formació suposa disminuir els riscos laborals i augmentar la productivitat.

En definitiva, fa falta que les bones xifres econòmiques arribin a tothom i per això convidem totes les persones treballadores a sortir al carrer el primer de maig, dia de reivindicació i de lluita pels drets de la classe treballadora, per reclamar plena ocupació, menys jornada i millors salaris.