De qui hem de témer? (1933)

Article complet de Carles Soldevila (Barcelona 1892-1967) escrit tal dia com avui i aparegut l’endemà a La Publicitat (19-X-1933). És l’última col·laboració d’aquell periodista que va sortir en el diari on havia publicat una columna cada dia des de feia disset anys. Sis mesos després va escriure per La Vanguardia fins els fets del 6 d’octubre de 1934. La directora Maria Luz Morales, nomenada en les primeres setmanes de la guerra, el va recuperar com a col·laborador el 9 d’octubre del 1936. En aquesta peça Carles Soldevila esmenta a Unamuno, llavors rector a Salamanca, sobre el castellanisme del qual ja havia ironitzat onze anys abans en un text reproduït en aquesta secció el 16 d’agost de 2014. 

Els diaris d'ahir ens informaven que l'autonomia dels antics Estats alemanys ha estat virtualment suprimida [Hitler ja era al poder]. No hi ha cap motiu per a sorprendre-se'n. És un desenllaç previst fa dies. En canvi, és oportuníssim de dir que aquest fet acaba d'enderrocar la teoria, tan cara a una part del vell liberalisme espanyol –amb Unamuno [Bilbao, 1864 - Salamanca, 1936] al capdavant– segons la qual el federalisme era reaccionari, i l’unitarisme era esquerrista. En aquesta enorme bugada que passa el món, que poques teories vuitcentistes romanen amb vida! Els que descomptaren que la unificació d'Alemanya fora acomplida per la República socialdemòcrata han de veure amb estupor com és l’obra d'un Estat reaccionari amb vel·leïtats tradicionalistes i racistes! A Espanya s'ha dibuixat ja una distribució de papers semblant, oposada per diàmetre a la que establien les profecies unamunesques [d’Unamuno] o maurrassianes [de l’ultradretà francès Charles Maurras (1868-1952)]. Ha estat la República democràtica i socialitzant la que ha reconegut la personalitat de Catalunya, i són els enemics de la República, capitanejats pels agraris, els que criden: "¡Mori l’Estatut!". I ben mirat, és més natural que les coses ocorrin d'aquesta manera que no de l'altra que durant una colla d'anys va ser proclamada com a dogma intangible. Només la tossuderia sectària d’Action Française [grup monàrquic, antirepublicà i antidemocràtic fundat per Maurras] pot cloure els ulls davant la novíssima lliçó de la història. Quant al meu vell amic don Miguel de Unamuno, suposo que a hores d'ara ja no insisteix a confondre les idees de Revolució i Unificació en un sol feix indeslligable...