Aquí hi havia un telèfon públic
Passant per la ronda de Sant Pere de Barcelona, a tocar de la plaça Urquinaona, trobareu ben visibles les restes mortals del que temps enrere va ser un telèfon públic de Telefónica.
Tota l’estructura que sosté el que queda de l’aparell, pintada del blau i el verd corporatius, està plena d’adhesius enganxats i de pintades sense solta. Un dels vidres que protegien les converses dels usuaris del soroll del trànsit va quedar esmicolat a terra ja fa temps, i la peça amb l’auricular i el micròfon del telèfon està arrencada, ja no hi és.
Per la part del darrere, l’armadura encara presenta un estat més lamentable: tota la planxa metàl·lica blava ha estat rebentada i arrencada, i a terra hi ha el caixetí de les connexions elèctriques de l’aparell. Això avui; demà, ves a saber.
Com aquesta instal·lació saquejada, destrossada i inservible, n’hi ha unes quantes a Barcelona. Per exemple, al carrer Urgell, entre la Gran Via i el carrer Diputació, coberta tota de minúsculs adhesius com els dels serrallers 24 hores.
És una vergonya que una ciutat hagi de suportar que aquest estat de degradació sigui normal, sense que ningú hi posi remei. O Telefónica està obligada a donar el servei i aleshores ha de retirar l’estructura vandalitzada i substituir-la per una que funcioni, o l’ha de retirar per sempre. Però l’Ajuntament de Barcelona no hauria de tolerar que vagi passant una mena de temps mort amb aquestes instal·lacions fetes malbé a les voreres de la ciutat, com si no fos cosa seva, perquè la deixadesa crida la deixadesa i la ciutat ja n’està prou, de deixada.
