Si hi ha més consens que mai, aprofitem-ho per fixar límits

El mig milió de persones que vivien a les Balears quan, els anys 70, va esclatar el fenomen turístic s’han més que duplicat en mig segle, i les arribades turístiques s’han multiplicat exponencialment. Les Illes eren i són terra d’oportunitats, gràcies a una indústria pionera que va transformar l’economia i la societat per sempre. Fa ja dècades que el model mostra, si més no, punts febles. Des del foment de l’abandonament escolar a causa de la manca d’especialització de molts dels professionals que reclama el sector, fins al cost en termes de recursos naturals que requereix la maquinària per continuar funcionant. També els governs autonòmics han hagut d’anar reaccionant per evitar que el que és un èxit econòmic es carregui el paisatge i els valors ambientals, que són el principal actiu d’aquest model. Des de la Llei d’Espais Naturals, aprovada pel primer govern democràtic, fins a tot el corpus de normatives territorials, ambientals i socials, els governs, esperonats per una societat civil molt conscient del valor del patrimoni natural, han legislat de debò.

Durant els set anys que fa que el Pacte és al capdavant de les principals institucions insulars (amb l’excepció del darrer mandat al Consell d’Eivissa), s’han desplegat mesures en coherència amb els postulats dels partits que integren aquest acord, mesures que no es poden negar ni oblidar. S’han desclassificat sòls ja programats per ser urbanitzats, s’ha regulat per primera vegada el lloguer turístic i s’ha fixat un sostre de places a l’oferta turística que, a més, ara ha quedat sotmès a una congelació de 4 anys amb possibilitats de reducció. També s’ha legislat contra el turisme d’excessos, que es multa i persegueix, s’han impulsat ampliacions d’espais naturals i s’intenta evitar que indrets com es Trenc semblin més un bar que un parc natural.

Agradi o no als crítics, el Pacte ha fet part dels deures. Ara bé, com sempre, la inèrcia ha provocat que la locomotora del consum de recursos, d’ocupació d’espai públic i de motorització de la societat no deixi de créixer. Alentir i mitigar són verbs del passat. Ara mateix, en un context de canvi climàtic que posarà el nostre litoral a prova, i amb milions d’europeus amb els ulls sobre les Illes, només polítiques contundents poden realment aconseguir que l’experiència de viure o visitar les Balears no sigui una correguda d’obstacles en temporada alta. No és una tasca senzilla, perquè el sector de la construcció viu una certa eufòria, però tampoc mai hi havia hagut tanta unanimitat social. Cal aprofitar-ho.