Hi serem, hi tenim dret
Ho sabem des de diumenge passat: tant el Govern de les Illes Balears com els diversos consells insulars, a més de l’Ajuntament de Palma, seran liderats pel Partit Popular. Queda per resoldre, amb tot, la incògnita de quina serà la geometria que propiciarà aquestes presidències, ja que si bé les forces de dreta i extrema dreta, representades pel PP i per Vox, sumen majoria a totes aquestes institucions, falta veure si el partit liderat per Jorge Campos exigirà assumir càrrecs o si senzillament facilitarà la investidura i l’estabilitat de cada govern des de fora. Mentrestant, MÉS per Mallorca, amb una carambola que pocs podíem esperar però que alguns començam a entendre, s’ha proposat com a força facilitadora de la investidura de Marga Prohens per evitar que Vox condicioni la política del país durant els propers quatre anys.
És difícil, predir el futur. El que sí que podem fer és constatar que només una societat civil forta, desvetllada i organitzada podrà ser garantia que els drets adquirits al llarg de les dues darreres legislatures i durant la història democràtica de les Illes Balears siguin respectats. Que l’extrema dreta pugui condicionar el Govern, o fins i tot formar-ne part, no són bromes. Per tant, és urgent establir un front comú en defensa dels drets de la ciutadania, també en el pla dels drets culturals. L’accés a la cultura, el dret a la participació, la llibertat d’expressió, el dret a la identitat cultural i la defensa dels drets dels creadors són només alguns dels drets recollits a la Declaració de Friburg sobre drets culturals (2007), que alhora té la seva base en la Declaració universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948.
Partint d’aquesta idea, idò, cal que els autors literaris d’aquest país, tant escriptors com traductors, ens conjurem per defensar els nostres drets amb la fermesa de qui se sap posseïdor d’uns drets que cap govern ni institució haurien de poder qüestionar. Qualsevol iniciativa o pas en fals que retalli algun d’aquests drets conquerits, ja sigui a través de la bilingüització, una vegada més, dels premis Ciutat de Palma, de la desaparició dels ajuts a la creació de l’Institut d’Estudis Baleàrics, la desarticulació del Consell Social de la Llengua Catalana, la desaparició del consell assessor del Teatre Principal de Palma o bé qualsevol mesura que no contribueixi a la normalització i a la promoció de l’ús social de la nostra llengua, rebrà la nostra contestació. Malauradament, hi estam avesats: legislatures negres, com les de José Ramón Bauzá, en són un trist exemple, i la història ens diu que el temps ens acaba donant la raó.
Convé no avançar escenaris, i esperar que el PP liderat per Prohens, que s’ha volgut presentar com una força moderada durant la campanya electoral, serà fidel a aquesta idea. Altrament, si qui condiciona la política cultural del Govern és l’extrema dreta, ens hi trobaran, com ens hi han trobat sempre. Hi serem perquè hi tenim dret.
