Hipnocràcia

Sembla que, d’ara endavant –a més dels treballs escolars i de certes tesis doctorals que potser també són plagiades…–, ens haurem d’enfrontar a fakes literaris de tota mena. Aquesta setmana hi ha hagut rebombori cultural amb el descobriment que el filòsof hongkonguès Jianwei Xun no és real, encara que d’ell en circulava un llibre i una fotografia. Xun era citat ja arreu del planeta, en virtut d’una publicació que estava fent forrolla, i que s’estava traduint a moltes llengües: Hipnocràcia, Trump, Musk i la nova arquitectura de la realitat. En veritat, Xun era una creació conjunta: un filòsof italià amb ganes de gresca –Andrea Colamedici, que signava com a traductor a l’italià–, empès per dues plataformes d’IA, sense que d’això darrer n’estiguessin advertits els lectors del llibre, cosa que s’hauria de fer segons la normativa europea. Es veu que l’engany està sent viscut com una presa de pèl monumental, i ja està inscrivint la seva llegenda en la història literària global. És el primer robot que escriu un llibre i aconsegueix passar el famós test de Turing, ja que, si no arriba a ser per una altra periodista italiana –sembla–, ningú no hauria detectat l’engany. Xun estava sent citat i llegit arreu del planeta, sobretot entre certa mena d’intel·lectualitat progressista. 

No tinc cap prova, però tampoc cap dubte, que Colamedici s’ha inspirat, per a la seva creació, en les idees i la figura del filòsof alemany d’origen coreà Byung-Chul Han (el tenim traduït al català), les pensades, teories i llibres del qual són objecte de lectura i discussió entre les elits il·lustrades globals. Colemedici degué pensar que només amb el seu nom d’home blanc i occidental no n’hi havia prou per tenir lectors i èxit; havia de disfressar-se d’oriental i saberut, a més degué sentir que havia d’inflar les quatre idees –primes– que tenia amb la típica vèrbola inflada que poden arribar a generar els bots, sobretot quan imiten l’estil dels fills de la teoria crítica. 

Sembla que ara, però, tot són escarafalls i penediments. És obvi que a la intel·lectualitat no li agrada sentir-se estafada, sobretot en coses tan serioses com el pensament filosòfic i els diagnòstics de present. Però Colamedici ha posat el dit a la nafra. Sabem que la seva invenció és això, una invenció, però no sabem quants centenars o milers de títols digitals, que estan ara mateix a la venda, poden haver estat creades per IA, sobretot a les llibreries online, on el lector pot descarregar-se arxius ‘literaris’ (sobretot novel·les de gènere). Hi ha, a les xarxes socials, centenars, milers de perfils –sobretot dones joves i maques– que no existeixen, que són creacions virtuals, i que treballen hipnotitzant amb la seva bellesa les masses connectades. Gràcies als milers de seguidors que tenen, els seus creadors tenen beneficis en publicitat. Molta gent no sap fins a quin punt aquestes ‘persones’ són ficcions digitals. Però és igual. El que compta és fer bullir l’olla: mentre generem demanda se’ns donarà oferta, i la IA pot donar-la a un cost reduït.