És hipòcrita el Nadal?

Sento aquesta pregunta. No vull espatllar el Nadal a ningú i, menys encara, restar-li cap valor cristià, familiar o tradicional.

No va per aquí la pregunta.

És més simple. A inicis de la setmana passada circulava per Barcelona, i veia les llums de Nadal engalanar la ciutat. Les llums donen un missatge de calidesa, de fraternitat, d'amor, d'esperança.

Jo no estava deprimit per res. Ja vaig explicar l'any passat que, des que els meus pares van morir, massa joves, entro sempre en el Nadal trist i melancòlic, però surto de les festes reconfortat i feliç. Primer és el record dels que no hi són, però després és sentir i rebre l'amor dels qui t’estimen. Són les dues parts del Nadal. Així que estava trist i melancòlic, però no deprimit. Així, per què em vaig fer la pregunta?

Doncs perquè em preguntava si el Nadal ajuda o no a canviar el món. Al fet que el món sigui millor. Veig aquestes llums cada any, però continua havent-hi gent al carrer, sense sostre, persones desemparades, amb problemes econòmics o en permanent desocupació. Em feia la pregunta en qualitat d'economista. I em preguntava a mi mateix si, des d'un punt de vista econòmic, el Nadal és hipòcrita. No vaig pensar en la dimensió del consumisme ni del materialisme que inunda aquestes festes en què en algunes persones o famílies els regals adquireixen una excessiva importància i en què no sempre el regal és símbol d'amor. No, no estava pensant en aquesta hipocresia de la qual tant s'ha escrit. Pensava únicament en l'economia com a font de prosperitat social, com a forma de millora de la vida de les persones.

Automàticament, una veu interior em va advertir que l'economia no tenia res a veure amb el Nadal. Que estava confonent els ous amb els caragols. Però jo no ho vaig veure així. Perquè l'economia la fem les persones. I les persones fem i desfem segons sentim i segons els nostres valors i sentit de la caritat i la compassió.

La meva primera conclusió va ser que el Nadal era hipòcrita, que aquestes llums, aquesta imatge de fraternitat i amor no era tal, que el món és egoista i a ningú li importa més que el seu.

Passats uns dies, m'he adonat que estava cometent un error. No perquè el Nadal sigui o no hipòcrita. Si no perquè la pregunta està mal formulada. El Nadal no és una persona. És una celebració. La pregunta adequada era: soc jo un hipòcrita per Nadal?

És una qüestió personal. L'econòmica és la suma de totes les respostes.