Una història de covards
Al final, ni díscols ni expulsats, ni oficialistes ni dissidents: tots tan amics com sempre i aquí no ha passat res. Després de passar-se dues setmanes provocant una crisi política i institucional de la màxima gravetat, els diputats de Vox a les Balears es despengen fent veure que tot continua com abans del passat dilluns 29 de gener, quan Idoia Ribas va anunciar l'expulsió fulminant de dos diputats del grup parlamentari de Vox, que no eren altres que la presidenta del mateix grup, Patricia de las Heras, i el president del Parlament, Gabriel Le Senne.
Després de dues setmanes de dir-se el nom del porc en públic, i de deixar en penosa evidència la presidenta Marga Prohens, que al ple del Parlament suplicava que algú de Vox (“tant m'és si són uns com els altres”, va arribar a dir) salvàs de caure el seu Executiu, després d'un xou tan llarg com tediós, al final s'han adonat que a la intempèrie hi fa fred i els valents de Vox han fet anques enrere més aviat que de pressa. Les paraules grandiloqüents sobre els principis i valors del partit han quedat en el que eren: no-res. Pel camí, a Le Senne li ha llegut presentar una proposta, tan insignificant com ell mateix, per “impulsar l'ús del castellà” al Parlament que indignament presideix. La brega dins el PP de Balears continuarà, larvada. Han quedat encara més clares, això sí, dues coses que ja sabíem: el comportament infantil i voluble dels dirigents de l'extrema dreta, i el fet que ningú a Vox té cap iniciativa pròpia, sinó que tot es fa seguint estrictament les ordres de Madrid. Són característiques compartides, tot sigui dit, amb l'actual cúpula del PP de les Balears, però el fet de ser socis no compensa les mancances, sinó que les multiplica.
Per celebrar que ja tots tornaven a ser bons amiguets, la gent de Vox va dur el seu pati d'escola al ple del Consell de Mallorca, on aguanten la presidència de Llorenç Galmés, l'home que xiuxiuejava als carrils VAO. Es veia que era per a ells un dia d'alegria, perquè el to era el de les ocasions assenyalades. El portaveu, Toni Gili, visiblement acalorat, va entonar el mantra del negacionisme espanyolista segons el qual la Guerra Civil va ser culpa dels Fets d'Octubre de 1934, que ells descriuen com un cop d'estat perpetrat pel PSOE en connivència amb el president Lluís Companys, que ja va ser degudament afusellat. Parlant dels sempre odiats catalans, Gili va afegir, manllevant un terme característic de Putin, que cal “desnazificar” Catalunya amb un 155 permanent. I un company de files de Gili, un tal Gil (es diuen així, què hi farem) es va referir, durant el mateix ple, a la Guerra Civil d'Espanya com “la darrera croada d'alliberació”. Tot plegat per votar, juntament amb el PP, contra una proposta (de MÉS) de senyalitzar les carreteres construïdes a Mallorca per presos republicans, per dignificar-ne la memòria.
En resum, una nova descàrrega d'odi, violència verbal i parasitisme institucional a costa de l'erari públic i d'una cosa encara més valuosa: la convivència ciutadana i la cohesió social, que l'extrema dreta cerca rompre amb les seves polaritzacions absurdes. Ho fan per dos motius: perquè dins la crispació i l'enfrontament hi pesquen vots, i perquè, a més, per la seva manera de ser i pensar, es troben a gust dins el renou i la brutícia. Aquests són els socis als quals s’ha encomanat, fins al punt de subordinar-s’hi, la presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens.
