Una història sobre els vençuts

Netflix acaba d’estrenar una sèrie de vuit capítols que mostra un punt de vista poc habitual sobre el final de la Segona Guerra Mundial i que permet edificar múltiples trames al seu voltant. Los vencidos (Shadowplay) és una coproducció entre Alemanya, el Canadà i França del mateix creador de l’exitosa Bron/Broen, Måns Mårlind. Situa l’acció dramàtica al Berlín del 1946, en els dies immediatament posteriors a la caiguda del règim nazi. La gent malviu en un clima de caos i misèria en una ciutat devastada per les bombes i que ha quedat repartida com un pastís entre russos, francesos, nord-americans i britànics. Grups de ciutadans alemanys s’han organitzat en una improvisada policia amateur per intentar restablir l’ordre, i els arriba de Nova York el policia Max McLaughlin com a voluntari per ajudar-los i aconsellar-los en aquesta tasca. Però aquesta trama senzilla esdevindrà complexa perquè cada protagonista té la seva pròpia història i uns quants secrets. McLaughlin ajudarà Elsie Garten, la líder d’aquesta policia precària, a investigar el cas del Creador d’Àngels, un metge que extorqueix dones violades per sobreviure al conflicte polític. Un home que utilitza el terror, la tortura i el xantatge per treure informació dels diferents bàndols. 

El millor és com la ficció es construeix a partir de fets verídics que van succeir en aquest Berlín destruït. Es calcula que amb l’alliberament de la ciutat, els soldats de les forces aliades van violar entre dues-centes mil i dos milions de dones a Alemanya. I en aquesta sèrie, això serveix de germen per a un relat inquietant i dolorós. Los vencidos és una barreja de gèneres: és una sèrie que a estones és històrica, també policíaca, a vegades melodramàtica, també un thriller psicològic i amb algunes subtrames romàntiques. McLaughlin ha de trobar el seu germà soldat que va participar en l’alliberament del camp d’extermini de Dachau. Garten intenta localitzar el seu marit desaparegut. Com que cada personatge amaga traumes i informació a la resta de companys, les històries s’entrecreuen construint una acció àgil amb diversos fronts oberts que atrapa. La sèrie parla de la corrupció dels nord-americans per ajudar a fugir alguns líders del règim nazi, del tràfic amb obres d’art espoliades als jueus i als grans museus d’Europa, de l’estrès posttraumàtic dels soldats que van lluitar a la guerra, de les rivalitats entre els diferents bàndols de les forces aliades i de la vida en aquella ciutat en ruïnes. Tot i que és inevitable percebre la màgia digital a l’hora de recrear el Berlín bombardejat, hi ha rigor a l’hora de respectar la realitat dels locals que van sobreviure. Restaurants, hotels, sales de festa i edificis emblemàtics s’ajusten a llocs històrics i en mantenen els detalls. Los vencidos és una mirada original i insòlita sobre el final de la guerra. Segurament, si fos una pel·lícula seria molt millor, perquè els episodis dilaten massa el relat. Com a sèrie potser no passarà a la història, però no deixa de ser una bona història.