Les històries d’amor dels altres
Un dels continguts que té més èxit a l’especial Ara Estiu és la secció Com ens vam conèixer, de Selena Soro. Aquest és el segon any que l’ARA aprofita l’estiu per aproximar-se a diferents formats de parella, alguns protagonitzats per persones famoses i altres per anònimes. En una època en què les etiquetes proliferen més que mai, és reconfortant comptar amb un contingut que sembla néixer d’una curiositat desprejudiciada, oberta, tolerant. Les històries d’aquesta secció compten amb un nombre significatiu de lectors i amb pocs detractors. Aquest també és un símptoma positiu: les persones que llegeixen la secció potser valoren la valentia o la gosadia de qui s’exposa a fer pública, i a més de manera necessàriament sintètica, una vivència molt íntima.
És inevitable intuir un punt de safareig morbós quan els caps de cartell són individus coneguts per la seva trajectòria. També és evident que hi ha titulars més llaminers, com ara quan la parella incorpora un element (diferència d’edat, retrobament al cap dels anys, mateix gremi professional, perspectiva sexoafectiva transgressora) que té quelcom de pel·liculer, cridaner o extraordinari.
És possible que el gran encert de la secció de Selena Soro sigui que, mentre altres articles formulen preguntes sobre què funciona i què no en una relació de parella; alhora que tants articulistes reflexionen sobre els pros i els contres dels diferents formats de relació; paral·lelament als podcasts que rondinen al voltant de la vigència de l’amor romàntic, la caducitat del compromís, el concepte de fidelitat o la idea de família, la secció Com ens vam conèixer no posa l’èmfasi en les preguntes i esquiva les respostes unívoques: és a dir, es limita a compartir històries contades pels qui les han viscut, experiències idealment amarades d’honestedat i d’una predisposició dels protagonistes a sentir-se afortunats, conformes, fins i tot feliços amb la troballa sentimental i amb el camí que els ha dut fins on són.
L’anàlisi crítica i conscient dels nous models de relació i la consciència de les pròpies preferències en matèria sentimental o familiar són aspectes positius, saludables, perquè ajuden a evitar els pilots automàtics, les inèrcies, els "això és el que toca" o els "sempre s’ha fet així" en aquests àmbits. En aquest sentit, qualsevol aposta volgudament coherent, per agosarada que sigui, deu despertar en el lector certa simpatia, un mig somriure, com a mínim una postura respectuosa. Al mateix temps, els relats romàntics fonamentats sobre l’atzar o la casualitat també esdevenen tendres i entranyables: ens recorden que finalment, per sort o per desgràcia, el que fa que una relació funcioni no sempre està al nostre abast. En definitiva, la secció Com ens vam conèixer és un èxit, en bona part, perquè Selena Soro sap molt bé com tractar les històries que les parelles li relaten, però també perquè les històries d’amor sempre tenen el seu públic, sobretot quan ens regalen la possibilitat de creure’ns que són de debò.