‘Històries falses’, de Gonçalo M. Tavares
Gonçalo M. Tavares (Angola, 1970) és narrador, dramaturg i poeta. En una nota al començament de la novel·la ens diu: "Tenir curiositat per entendre la manera com la ficció –versemblant o no tant– es pot recolzar lleugerament sobre un fragment de la veritat fins al punt a on tot es mescla i es torna uniforme" (pàg. 9).
Aquestes nou històries falses tenen uns protagonistes comuns, els filòsofs de l’antiga Grècia. També hi són citats Homer, Shakespeare, Montaigne, Laozi i Buda. És ben veritat que "la mescla es torna uniforme". L’autor tria, per a les seves històries, personatges "secundaris" de l’obra dels Mestres. No cal dir que som davant d’un autor molt important, un contemporani que ja es relaciona amb els grans noms de la literatura portuguesa. Per tant, aquest 'experiment' té com a resultat unes narracions a les quals ens plau tornar. També ens agradaria poder escoltar aquestes històries fetes tant a la mida del lector, volem fer-les nostres, tenir-les a mà perquè puguin ajudar-nos a entendre'ns.
"A la mort podem anomenar-la de moltes maneres: Allò Que Espanta, Allò Que Ens Ve a Cercar, La Dona Més Vella. Metó l’anomenava senzillament Filla de l’Odi, perquè és l’odi o la discòrdia que separa els elements i talla pel mig l’harmonia…" (pàg. 34).
"És fàcil vèncer quan s’és més fort; difícil és utilitzar la força perquè els altres no perdin; però només això és el just" (pàg. 54).
"La multitud quedà així contenta com sempre queda quan la seva opinió, que al mateix temps és també la seva estupidesa, es mostra més forta que la idea d’un home aïllat…" (pàg. 70).
Aquesta és una iniciativa que agraïm a Gall Editor, una traducció molt acurada. De fet, no podia ser d’altra manera, venint del poeta i traductor Antoni Xumet.
Un llibre per aprendre, gaudir i tenir sempre a prop, un autor que cal tenir present perquè es tracta d’un home d’avui a qui ja podem donar el tractament de clàssic.
FITXA DEL LLIBRE
'Històries falses'
Gonçalo M. Tavares
Traducció d’Antoni Xumet
73 pàgines
11€
