Històries petites que no contam
PalmaEntr a la perruqueria i Abde està adormit en un sofà al fons. El paquet de tabac sobre la taula, el portàtil, obert amb una sèrie àrab a YouTube i el ventilador encés per rebaixar la calor infernal del carrer. El despert i li explic que vull escriure un reportatge sobre el fenomen de les perruqueries de barri i pens que, si un estrany m’abordàs en plena migdiada demanant-me gairebé que li conti la meva vida, segurament l’enviaria a pastar. Però Abde s’incorpora i em regala la seva història, que és la de tants altres xavals del seu país. No fa preguntes. Va sortir del Marroc en pastera a 17 anys i va arribar a les Canàries. Va estar a dos centres de menors. A un el van tractar bé i a l’altre, “molt malament, com a un ca”. Ho relata sense drama: “Cercava un futur”, perquè, segons ell, per ser una mala persona no fa falta sortir del teu país. I aquí el tenim, agraït al seu cap, mentre recita la reguera de serveis (i els preus) de la perruqueria.
Noble i sense plecs, confessa que si ve algú que necessita tallar-se els cabells i no té doblers, li ho fa gratis. Mal negoci per al teu cap, li dic. Però resulta que n’està al corrent. Abde va posar-ho com a condició, diu, resolt, i em surt un somriure. “No deixaré que ningú se’n vagi a ca seva si no té diners”. No tem que li enganyin, perquè “aquestes coses es veuen des del cor”.
Abde té unes metxes blanques a la mata de pèl arrissada i un nas gros que li destaca els ulls clars. Sent “orgull” de poder enviar doblers a la seva mare. Li agrada jugar a futbol amb els col·legues i li encanta dormir. “És el millor del món”, diu.
La d’Abde és una d’aquestes petites històries que moltes vegades ni escoltam ni contam. Com la de Youssef que, a 45 anys, ha obert una perruqueria només per procurar un futur als seus quatre fills. El major és un cervellet dels números i estudiarà Matemàtiques. El pare repeteix que tots quatre són espanyols, com si volgués legitimar-los la igualtat d’oportunitats; assegurar-los l’ascensor social. D’on tampoc no es vol baixar Abdul, que parla de com ha aprofitat “l’oportunitat que li ha donat Espanya”. És un altre MENA desmuntant el tòpic: un optimista que supera “obstacles” com que li neguin el lloguer d’una habitació quan diu que és algerià. I ho diu així, amb un somriure, són només obstacles: “Tot anirà bé. Jo ho sé”.
