Ho arribarem a aclarir, Sr. Vera?

El nou curs arriba amb posada en escena triomfal de la Conselleria, que ha engegat (o anunciat) algunes mesures ben positives o, com a mínim esperançadores. Llàstima que, ja que hi eren, no hagin explicat com resoldran els greus problemes informàtics (errors del Gestib, caos en l’adjudicació de places...) i de gestió (renúncia a 2.000 places d’FP “perquè només poden de ser públiques”). Tampoc han explicat la dubtosa necessitat de concertar el Batxillerat de la Salle a Maó, ni per què, en un curs que comença amb 1.183 alumnes més, els centres públics en perden 488, mentre que la concertada en guanya 1.671.

Tampoc és bo d’aclarir l’abast real de l’elecció de llengua, que semblava tan peremptòria ara fa just un any, quan l’arrogància fatxenda de Vox amenaçava els primers pressuposts de l’era Prohens i aconseguia posar la presidenta contra les cordes.

Fruit de la tensió del moment són les dues mesures ‘estrella’ del conseller Vera: l’elecció de llengua al primer ensenyament –prevista a la legislació però especialment manyuclada i mistificada en legislatures del PP– i el Pla de segregació lingüística que, sense cobertura legal i amb l’oposició de la comunitat educativa, s’ha implantat als centres de Primària. 

Són dues mesures molt diferents i afecten centres escolars, nivells educatius i mecanismes d’aplicació diametralment oposats, però la Conselleria juga a la confusió i embulla els termes i les xifres tant com pot. 

L’elecció lingüística al primer ensenyament s’aplica a 4t d’Infantil –8.625 infants de tres anys– i és potestat de les famílies. A les Balears, l’experiència demostra que les famílies confien en el criteri pedagògic dels docents i donen suport sense recança als projectes educatius dels centres escolars on matriculen els seus fills. 

Enguany, però, el cafarnaüm novament orquestrat des de la dreta –Vox arribà a pagar tanques publicitàries– va afegir emoció al resultat final, tot i que el model educatiu propi ha acabat guanyant per golejada: el 83% de les famílies han triat el català. Per posar les dades en context, el curs 2013-2014 –clímax de la legislatura Bauzá– el 30% de les famílies havien triat el castellà, xifra que ara retrocedeix fins al 17%.

La Conselleria no explica com es distribueixen (per centres, per illes, per titularitat del centre...) els 1.400 infants de tres anys amb casella de castellà ni com seran atesos. La normativa estableix que han de rebre de 6 a 16 hores setmanals d’atenció personalitzada, en prohibeix la segregació i recorda que s’ha de garantir l’aprenentatge de les dues llengües oficials. “Els faran traducció simultània?” varen demanar els periodistes. El conseller i la presidenta ho varen trobar graciosíííííssim. El curs ha començat i encara esperam la resposta...

El Pla pilot encara és més enrevessat. I això que són faves comptades: només 11 centres adherits. A priori sembla bo d’escatar. Idò no.

A la flamant roda informativa de principi de curs es va parlar de la participació en el pla de 2.322 alumnes. Recordem que parlam d’11 centres: la xifra era literalment impossible. En realitat, la xifra correspon a la totalitat de l’alumnat de tots els cursos de Primària –de 1r a 6è– dels 11 centres adherits al Pla. És això la manera que tenen de traslladar les xifres públiques a la ciutadania? Curiós sentit de la transparència, Sr. Vera.

Els cursos afectats per la segregació prevista pel Pla no són tots els de Primària, com bé va explicar la mateixa Conselleria a la nota informativa Aclariments sobre l'elecció de primera llengua i el pla pilot (24.01.24). Les bases del Pla (Annex 1) deixen clar que al curs actual s’ha d’aplicar a 4t de Primària: “L’avaluació diagnòstica es durà a terme durant el mes d'octubre de 2024 a l'alumnat de 4t d'educació Primària, que haurà finalitzat 3r d'educació Primària durant el curs escolar 2023-2024”. I que aquests alumnes (no uns altres) seran avaluats en haver cursat 6è: “En finalitzar el curs 2026-2027”. 

És un pla “pilot”, o sigui, un experiment controlat que ha de ser monitorat per decidir si ha de ser extrapolat (o no). Els “usuaris” el comencen a 4t i l’acaben a 6è, i són avaluats al principi i al final. Cap altra organització tendria sentit en un pla “de prova”.

És ben hora de saber quants d’alumnes queden realment afectats pel Pla, de quins nivells, de quants de grups i a quines assignatures (a l’Annex 3 es preveu la tria entre “Matemàtiques”, “Coneixement del Medi” o “Altres”) i amb quina dedicació horària setmanal.

Qüestions crucials per avaluar-ne la incidència i per entendre la distribució del pressupost que s’hi destina: ‘només’ 1.038.000 €/trimestre el 2024. Una pista: la retribució d’un mestre de Primària per sis hores setmanals (Matemàtiques a 4t, per exemple) són 635 € mensuals. Treim la calculadora?