Ho farà tot malbé, Biden?

4 min

El president dels Estats Units, Joe Biden, en un moment del debat amb Donald Trump. BRIAN SNYDER / REUTERS

Després del fràgil i poc convincent espectacle del president nord-americà Joe Biden en el debat contra l'expresident Donald Trump aquest 27 de juny, no és cap exageració dir que potser el futur del nostre planeta depengui d'una decisió que ha de prendre. Vol passar a la història com el responsable de les desastroses conseqüències d'un segon govern de Trump? Serà part del grup d’estadistes que ha fet malbé una trajectòria positiva per haver-se negat a prioritzar l’interès general?

Per a progressistes com jo, Ralph Nader va ser un heroi. El seu primer llibre, Insegur a qualsevol velocitat, va ser una devastadora denúncia de com la indústria de l'automòbil nord-americana posa els beneficis per davant de la seguretat. El 1965, l’any de la seva publicació, prop de 50.000 persones van morir a les carreteres del país. El llibre va generar un crucial debat públic que va portar a la promulgació de lleis per millorar la seguretat dels automòbils. L'any 2011, la xifra de morts a les carreteres nord-americanes s'havia reduït a 35.000 i, considerada per càpita, era menys de la meitat del que havia estat 45 anys enrere.

Nader mereix gran part del crèdit pels canvis que han passat al món sencer en aquest àmbit. El total de vides salvades des dels anys 60 deu haver arribat a les desenes de milions i és probable que el de les lesions evitades sigui diverses vegades més gran.

Barack Obama i altres van suggerir a Ruth Bader Ginsburg que renunciés al seu lloc al Tribunal Suprem. Però ella no ho va fer i després de la seva mort, Trump va nominar Amy Coney Barrett

I, no obstant això, aquest no és el llegat de Nader avui dia. Les presidencials nord-americanes de novembre del 2000 van ser una contesa entre el demòcrata Al Gore, llavors vicepresident del país, i George W. Bush, el candidat republicà. Nader va ser candidat del Partit Verd i rebutjava Gore, malgrat que aquest havia fet de la protecció ambiental la seva principal preocupació. Mentre Gore havia escrit un llibre que comminava a adoptar mesures dràstiques per enfrontar el canvi climàtic i altres crisis ecològiques, La Terra en joc, un èxit de vendes l’any 1992, Bush era el candidat de la indústria del petroli.

Quan va arribar el moment de comptar els vots, l'elecció va passar a dependre de quin dels candidats guanyava a Florida. Bush va guanyar la presidència per 537 vots, després que la Cort Suprema nord-americana aturés un recompte. Nader va rebre 97.488 vots a Florida. No hi ha dubtes que, si no hagués estat candidat, molts més dels seus votants haurien preferit Gore per davant de Bush, i Gore hauria sortit elegit president.

Una de les primeres mesures del govern de Bush va ser anunciar que els EUA no implementarien el Protocol de Kyoto, que fixava objectius vinculants d'emissions per als països industrialitzats. Sense un lideratge sòlid dels nord-americans, aviat els esforços internacionals per reduir els gasos d'efecte hivernacle van quedar en no res, i des de llavors mai no s'ha recuperat al nivell necessari per evitar un catastròfic canvi climàtic.

Com a resultat, malgrat l'immens bé que Nader va fer possible com a activista de la seguretat a les carreteres, el seu principal llegat és que va impedir que l'únic nord-americà que veia el canvi climàtic amb la serietat necessària fos elegit president, en un moment en què la finestra d'oportunitat per prevenir el desastre era més gran que no ho és avui.

Al debat va mostrar amb gran claredat que pateix un deteriorament cognitiu i no hi ha manera que compleixi el càrrec de president de manera competent quatre anys més

De manera similar, quan Ruth Bader Ginsburg era jutge del Tribunal Suprem, l'admirava per defensar dels drets reproductius i la igualtat de la dona. No obstant això, el 2013 tenia 80 anys, la persona de més edat del Tribunal, i havia rebut dues vegades tractament contra el càncer. En un dinar privat a la Casa Blanca, el president Barack Obama li va dir que a les eleccions de mig mandat que s'apropaven, possiblement els demòcrates perdrien el control del Senat. La implicació era òbvia: si Ginsburg renunciés, Obama podria nomenar un substitut molt més jove que defensaria en les dècades futures els valors liberals que tots dos compartien.

Altres li van fer el mateix suggeriment, però ella no hi va renunciar. Després de la seva mort, Trump va nominar la seva substituta, Amy Coney Barrett. La majoria conservadora del Tribunal va revocar la jurisprudència del cas Roe contra Wade, que havia donat protecció constitucional a l'avortament durant gairebé mig segle, i aviat els governs estatals van començar a imposar restriccions draconianes. Avui aquesta mateixa majoria conservadora està soscavant el poder de l'Agència de Protecció Ambiental.

Biden va dir en el debat que el 2020 va ser candidat no per un desig de poder, sinó per parar Trump, i que ho torna a fer avui per la mateixa raó. Però al debat va mostrar amb gran claredat que pateix un deteriorament cognitiu i no hi ha manera que compleixi el càrrec de president de manera competent quatre anys més.

Si Biden creu en allò que diu, i evitar que Trump torni a guanyar la presidència és el seu objectiu primordial, ha d'anunciar que a la Convenció Demòcrata d’aquest agost alliberarà els seus delegats de l'obligació de votar-lo i els demanarà que ho facin pel candidat amb les millors opcions de guanyar. És molt possible que Gretchen Whitmer, la popular governadora de Michigan, Gavin Newsom, governador de Califòrnia, i diversos més tinguin millors probabilitats d'aturar Trump que les que Biden té actualment.