Ho volem tot (i també salvar el planeta)
Aquesta setmana vaig tornar a estar una hora rodona per entrar en cotxe a Palma des de l’autopista de l’aeroport. Per sortir-ne, una estona llarga més tard, vaig topar un altre embós des de la sortida de Ciutat fins passat Can Pastilla. Hauria fet la mateixa via fent aquests quilòmetres a peu. El cas és que allò que havia de ser un anar i tornar a Palma per a un deure familiar es va endur un parell mallorquí d’hores. És exactament el mateix que passava els darrers anys abans de la pandèmia i també abans de la declaració institucional balear de l’emergència climàtica, dues coses que en teoria ens havien de canviar la vida per sempre més.
No es demanin per què no vaig en transport públic a Palma: no cal tornar a recordar que cap al migjorn de Mallorca, en comptes d’un tren que faci eficients els trasllats, ens van allargar l’autopista –sí, de Llucmajor a Campos–, perquè molts més vehicles rodats puguin arribar –com escrivia Miquel Cardell– més aviat a un embós quan s’acosten a Palma.
Així que ja hi tornam a ser, superant les dades d’invasió prepandèmia. Les mateixes sensacions, idèntiques situacions. Els camins s’han tornat a omplir de ciclistes. I de quads, que també es mouen en tropa. El port de Palma acumula creuers i el centre de Ciutat, creueristes. Agroturismes plens, hotels plens i cases de lloguer vacacional sense dates lliures. Hi ha tanta demanda de cotxes de lloguer que no saben d’on els han de treure o com fer-los arribar a l’illa. També es lloguen els vaixells, i es fa difícil de trobar-ne un amb el cartell de disponible.
Hem sumat turisme de gatera, turisme d’experiència –trobades de ioga, taitxí, gastronòmiques o arqueològiques. Maratons, mitges maratons, curses amb cames o amb rodes, per les ciutats, per carreteres o per la muntanya. Turisme científic. Turisme religiós. Turisme familiar. Turisme LGTBI. Turisme d’escalada. Turisme per a excursionistes. Turisme per als amants dels cants dels ocells. Turisme patrimonial. Turisme col·laboratiu. Turisme social. Turisme golfista. Turisme sanitari. Turisme wellness. Turisme de noces i de comiats de fadrins. Turisme de cellers, vins i oli. Turisme d’hotels boutique i botigues i bars i restaurants exclusivament per a turistes. Suma i continua, que qualsevol idea és bona.
Ho volem tot. Ho volem tot ple, i ple a la vegada si és possible , que això encara és millor. I ho és perquè es treballa molt perquè sigui així. Això sí, per salvar la cara –perquè altra cosa no la salvarem– les institucions ens van declarar l’emergència climàtica. La declaració era això, una declaració. I mentre posen cara de ben contents quan es diu que les Balears lideren les xifres d’ocupació d’Espanya, mentre continuen promocionant publicitàriament unes illes inexistents per si encara podem convèncer que vinguin més turistes encara que sigui enganats, mentrestant ens diuen com ho hem de fer per salvar el planeta del desastre climàtic. Idò així no serà.
