L'home que no estimava la nostra llengua

Allò bo de certa curtor és la capacitat de posar tothom d’acord per estar-hi en contra. Es podria afirmar que la política balear s’alinea contra José Ramón Bauzá, tot un expresident que a hores d’ara no és benvingut ni a les seves pròpies files. No el volia l’oposició quan era el cap de l’autonomia però, anant més enllà, va deixar enregistrada per a la història la imatge del rebuig verd de gairebé tota la societat. De vegades pens si davant la marea verda Bauzá es va envalentir com Aznar ho va fer davant el ‘no a la guerra’. S’assemblen tant... Pobre Bauzá, no l’ha volgut ni Pablo Casado, tot i que fou l’únic que li va fer campanya amb nom i llinatges a Balears, mentre els quatre nous càrrecs nomenats a Madrid es mantenien imparcials. Ni tan sols el volen a Ciutadans, on accepten qualsevol que dugui una rojigualda i on, a més, comparteixen la idea de l’autoodi. Una persona que ha presidit la nostra comunitat durant quatre anys va publicar ahir un article d’opinió d’una pàgina sencera en el diari 'El Mundo Día de Baleares' en què alertava que els infants de la Part Forana no saben parlar el castellà per culpa de “l’ànsia insaciable d’eliminar tot allò que recordi Espanya”. Malauradament, el discurs no és nou; com la nina de Rajoy, fa anys que cercam el nin que no sap castellà pel Pla de Mallorca. És un debat etern que serem incapaços de superar si s’arriba a fomentar des de la mateixa presidència del Govern. Per sort, gairebé ningú escolta el predicador si no és per mofar-se’n. Encara record el president de Ciutadans a Balears quan se’n burlava: “Bauzá es presenta a tot, no veig per què no a la presidència del PP nacional”. La llàstima o la gràcia és que no se n’adoni.