Un homenatge a un gran homenatge
Ja fa trenta anys del concert d'homenatge a Freddie Mercury a l’estadi de Wembley després de la seva mort. Va ser el 20 d’abril del 1992 i a Movistar+ podeu trobar el documental de la BBC on s’aprofundeix en la gestació d’aquell concert. Freddie Mercury: el show final s’endinsa en aquell gran esdeveniment musical i social. Per una banda, repassa la trajectòria del líder de Queen a partir del moment que li diagnostiquen la malaltia i com l’artista afronta la seva situació a nivell personal i professional. Per l'altra, també recull el testimoni de persones que van ser víctimes de la pandèmia de la sida, com a infectats pel virus del VIH o com a cuidadors i familiars de malalts que van morir en aquella època. A mesura que avanci el documental i ens acostem a la celebració del concert descobrirem que són persones que van estar vinculades a aquell homenatge encara que fos d’una manera molt tangencial. És un bon plantejament perquè serveix per fer veure a l’espectador l’impacte i el significat que va tenir aquell concert més enllà de la música.
Els companys de Queen van ser els que van promoure la iniciativa i Brian May i Roger Taylor recorden davant de la càmera el perquè. Hores després de la mort de Freddie Mercury van indignar-se amb la manera com els mitjans de comunicació van estigmatitzar el seu company i la malaltia que patia. El documental ho posa de manifest i recupera unes imatges magnífiques d’un magazín matinal de televisió d’aquella època. Els dos membres de Queen hi van assistir empesos per la necessitat de defensar el seu amic de totes les barbaritats que s’estaven explicant.
Freddie Mercury: el show final creix a partir del moment en què els organitzadors del concert i els artistes participants expliquen com van funcionar els preparatius, com es va produir la selecció de convidats, les anècdotes vinculades a la gestió de grans estrelles de la música i com es triaven les cançons de Queen que s’interpretarien. Metallica, Guns N’ Roses, David Bowie, Elton John, George Michael, Liza Minnelli, Liz Taylor... tots van tenir el seu paper i la seva història en aquell concert. La de George Michael és especialment dramàtica. Malgrat el bon ambient, hi va haver tensions secretes i discretes. El documental arriba al seu clímax amb les imatges d’arxiu de la celebració del concert. Es recuperen les actuacions principals. Les interpretacions i les cançons agafen una nova dimensió. Primer perquè saps la història que hi havia darrere i també perquè es construeix molt bé la percepció del moment històric que va suposar.
Freddie Mercury: el show final apel·la a la nostàlgia d’una època però també a uns temps socialment tràgics. Però tant el crescendo narratiu, com l’esperit xafarder de les interioritats vitals de tots aquells artistes, com la música garanteixen un viatge al passat amè i emocionant.